Aquell dia

Tots els qui estimem algun paisatge recordem amb espant aquell dia: sempre hi ha un 'aquell dia'. La meua memòria em porta als grans incendis de la Calderona. Aquella nit terrible que de casa estant es veia el foc com mossegava amb fúria Serra i Nàquera, amb la carena vermella retratant-se en la fosca mentre jo m'enfilava impotent i rabiós sobre el punt més alt de la casa. Ahir, ho sé, va ser 'aquell dia' per a la gent d'Horta de Sant Joan, per a la gent dels Ports.

Amb tot quant això vol dir. Amb totes les destruccions que acumula. La més dolorosa i la primera, la de la gent que haurem de soterrar. Que és molta, massa.

La mort sempre fa de més, però quatre morts són moltes. Moltes morts a sumar a la mort d'un paisatge, d'una manera concreta d'entendre la relació amb la terra, d'una memòria remota o pròxima, però sempre impagable i irrepetible. Avui és un dia que els qui hem viscut 'aquell dia' hem de recordar, de bell nou, que l'amenaça continua massa viva. Per a tothom.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet