Són dues coses: Carod i carotisme

En la història d'Esquerra ahir va ser un dia molt important. Josep-Lluís Carod Rovira va cedir el relleu a Joan Puigcercós, fet que obre sens dubte una nova etapa. Carod ha portat Esquerra a governar i a uns resultats excel·lents, històrics, per a tot l'independentisme. Però també l'ha portada a un cul-de-sac i a un cicle electoral de pèrdua d'influència que sembla que encara no ha tocat fons. Per això ahir al vespre, en sentint els discursos dels dos protagonistes, el dubte era de saber si el carotisme prosseguiria sense Carod, o si Puigcercós tenia un projecte diferent al cap.

Potser tot plegat no passa d'escenografia i prou. Carod es mereixia una retirada amb honors, traca i banda de música i ahir li la van facilitar. Si és així, convinc que no era el dia d'aixafar la guitarra i temps hi haurà de fer-ho. Però la pregunta de fons és si Puigcercós es partidari de mantenir les línies mestres del carotisme a tot preu o si pensa que el preu que Esquerra paga ja és massa car.

Perquè el mal no és de noms. No és Carod exactament qui fa baixar electoralment Esquerra, una elecció darrere una altra, i qui ens desil·lusiona, a molts de nosaltres, sinó la política que Carod proclama com a única possible per al seu partit. Aquesta política que ahir li féu dir que el primer problema nacional dels catalans era avui la crisi econòmica (!?), sense ni tan solament dignar-se a fer un pobre esment de l'espoli sistemàtic d'Espanya, dels dèficits de finançament i d'infrastructures o de l'ofec econòmic de la Generalitat mateixa. La mateixa política que el portà a menystenir els qui posen el país al davant del fet de ser d'esquerres o de dretes qualificant-los de 'amalgama anideològica'.

Mantenir-s'hi, mantenir-se en això que Esquerra ha representat aquests darrers anys, és una opció legitima, i potser coherent i tot, però em fa l'efecte que ja no és gaire útil per a ells, i encara menys per al país. I tanmateix aquesta fou l'opció que amb la vehemència de les grans ocasions va defensar Carod insinuant amb molta claredat que el pacte amb Puigcercós tenia com a contrapartida de no trencar el govern passara què passara (amb el finançament, amb l'estatut o amb què fóra). Dit això, ara és l'hora de Puigcercós: vejam què farà...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet