Opinió
-
Santa Setmana
Andreu Barnils
05.04.2015
-
L'error colossal de l’independentisme
Pere Cardús
02.04.2015
-
Peces delicades
Bel Zaballa
01.04.2015
-
Si me'n queda, de temps, fins a les vuit del vespre
Marta Rojals
31.03.2015
-
Quan el mal ve de França...
Joan-Lluís Lluís
30.03.2015
-
L'innominable
Andreu Barnils
29.03.2015
-
Això que passa al MACBA
Mercè Ibarz
28.03.2015
-
'El Pati dels Tarongers', una nova sèrie de TV3?
Pere Cardús
26.03.2015
-
Un sotrac profund
Bel Zaballa
25.03.2015
-
'Què ha fet, el Madrid?'
Marta Rojals
24.03.2015
-
Corruptes i defraudadors, a l'infern de dos en dos
Oriol Izquierdo
22.03.2015
-
Pobre Picos!
Andreu Barnils
22.03.2015
-
He mirat la barbàrie als ulls i ara em costa de respirar
Pere Cardús
19.03.2015
Vicent Partal
19.11.2007
Una lliçó
Helmut Kohl, que va ser un dels cancellers alemanys més rotunds, acaba de treure al carrer un nou volum de les seues memòries. I hi explica una cosa que ja ens pensàvem que havia anat així, però que sona molt grossa en boca seua: que els dirigents de la República Federal Alemanya van improvisar quan van veure que la reunificació era possible. O dit d'una altra manera: que van agafar al vol l'oportunitat i la van fer possible. Que no sabien on anaven ni què passaria, però que volien que passàs i que segurament per això, diu, la van fer possible. Tota una lliçó que faríem bé d'escoltar.
Els grans esdeveniments de la vida dels països, de fet, gairebé sempre arriben així. La normalitat s'arrossega mandrosa i va esllanguint el pensament i l'acció. Crea una inèrcia pesada. Però la sorpresa cal que t'agafe preparat. I aleshores és quan entra en acció l'audàcia i la convicció que fan possible un canvi de dimensions gegantines. Hi ha moments, són aquests, en què els dubtes juguen contra teu i el teu país i en què la capacitat de desaprendre allò que has après esdevé un gran valor per a canviar el ritme i desfer la teranyina de la mandra i el conformisme i, així, poder volar alt, sense por.
Alemanya ho va saber fer, això quan calia, ho acaba d'explicar i certificar Helmut Kohl. Enmig d'una confusió notable i monumental. La nit que va caure el mur de Berlín em recorde pensant i dient que passava això, però que era impossible. Tot amb tot, els polítics alemanys, i ell el primer, ho van fer possible. No amb una estratègia premeditada, ni amb un pla pactat, acordat, consolidat. Ho van fer possible la visió i l'entusiasme i la capacitat de guanyar i de consolidar, enmig de la sorpresa dels altres, sense por de què passaria, si allò no funcionava. Una lliçó, sí, una autèntica lliçó de política.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











