Obama: del candidat al president

Avui fa just un any de la victòria d'Obama. El 4 de novembre de 2008 va ser un dia històric que restarà en la memòria de molts com un dia de felicitat i d'esperança, però un any després sembla que Obama ha fet de la presidència un exercici molt menys audaç que no la seua estudiada, i admirada, campanya electoral.

Evidentment, ningú no podia esperar que en un any Obama ho canviaria tot i que giraria com un mitjó la política americana, però potser sí que es podia esperar una presència moral molt més activa. En canvi, ens trobem que el candidat que electrificava sembla que haja restat atrapat dins la roba de president.

A casa, Obama ha hagut de lluitar contra un odi de l'extrema dreta poques vegades vist en política. Els seus intents de reforma del sistema sanitari són l'aspecte més destacat, però encara sense resultats concrets. L'economia ha condicionat molt la seua presidència i no per a bé. La desocupació és avui tres punts superior en percentatge a la de fa un any i la crisi va allargant-se, malgrat els primers signes positius.

En el pla internacional Obama ha desplegat una activitat força més interessant, amb una meritòria constància en la lluita pel desarmament nuclear i contra el canvi climàtic, però també ha tingut mala sort. Per exemple, el Premi Nobel de la Pau, evidentment exagerat, sembla que haja provocat una reacció en contra seu, com de cansament del personatge, tot i que ell va ser el primer sorprès per la concessió.

Però, dit tot això, el fet més preocupant és que siga precisament en el gran afer que el va portar a la presidència, la guerra, que Obama haja anat més lent i que s'hi haja mogut d'una manera més contradictòria. Ha retirat les tropes de les ciutats iraquianes, és cert, però la situació no ha millorat i la promesa feta durant la campanya de retirar del tot les tropes durant els primers setze mesos de presidència ja és evidentment impossible de complir.

Mentrestant, Obama va entrampant-se cada vegada més en una guerra de l'Afganistan, o de l'Afganistan-Paquistan, que pot esdevenir el seu gran problema ben aviat. I Guantánamo roman obert, per més que el nou president féu del tancament d'aquest penal el primer gran símbol de la seua presidència.

El balanç, per tant, és encara incert. Obama no ha tingut un primer any espectacular, però tampoc no es pot dir que haja estat un fracàs. Simplement, sembla que l'ombra de l'Obama candidat encara pese més avui que no la de l'Obama president i que, com ell mateix reconeixia fa pocs dies, 'és més fàcil fer campanya que governar'.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet