Community of Madrid

La senyora presidenta Aguirre ens acaba de revelar que Madrid és, com Catalunya, una comunitat bilingüe i, en conseqüència, exigeix que la tractin financerament com a tal. Explica, per tot exemple, que li costa molts calers facturar els professors de les seues escoles a terres anglòfones perquè puguin arribar a desenvolupar-se, amb naturalitat i fluència, en les classes que s'hagin de fer en aquesta segona llengua seua, tan imperial i, ara ja ho sabem, genuïnament castissa com la primera.

Què ens ha d'explicar, a nosaltres, senyora presidenta? Si aquí a Catalunya ens passa igual: ja ens va prevenir el Santcristo Gros del seu partit que també haurem d'acabar enviant, no pas els professors, no, els xiquets, i en massa!, a colònies d'idiomes a Albacete perquè ens assoleixin el nivell C de castellà i se'ns puguin fer, suposo, jutges i notaris i catedràtics de la Universitat de Massachussets. I és clar, jo ja ho entenc, tot això val quartos.

I potser vostès encara ho tenen pitjor. Un dia vaig anar a Madrid i, pot creure's que no vaig saber trobar ni un sol taxista que m'atengués en anglès? I això per no parlar de les cafeteries, que els demanaves un 'white coffee' i et plantificaven un cafè amb gel. I dels cinemes, miri: només li dic que en tota la Gran Vía no vaig ensopegar ni una sola sala que oferís les sessions en la llengua de Leonor Watling. Ves si és gros, això. Potser a Madrid passa com a Barcelona, que per practicar l'idioma del país te n'has d'anar d'excursió a comarques, com qui va a Port Aventura. Ves que no arribi el dia que nosaltres també hàgim d'enviar els ensenyants de la capital a fer classes de català a Andorra i a la Pobla de Mafumet perquè ens arribin a un nivell acceptable. En fi, coses del bilingüisme, ja ho sap vostè: un estira-i-arronsa que no s'acaba mai, però que, no sé com s'ho fan, sempre hi guanyen els mateixos.

Així que demani, demani, que això del finançament només passa un cop cada cinc anys, i les legislatures, segons com bufa, volen i ja les has vistes prou. Ara, si vol fer cas d'aquesta humil opinaire, li faig arribar un consell: procuri no fer gaire broma, amb això del bilingüisme, i li ho dic per experiència. Enviï professors a Dublín, faci les classes en anglès, tradueixi-hi els documents institucionals, editi 'la Razón' en dos idiomes, si vostè vol, però vigili de no tibar gaire la corda: perquè, jugant, jugant, pot donar-se el cas que aquesta segona llengua seua assoleixi un ús tan ample que acabi amenaçant la supervivència del castellà. No sé si li sonarà de gaire, la història, però, per si de cas, avisada la deixo.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet