'Libres e iguales'

Ja deveu saber la notícia. TVE va cometre un greu error en la crònica del judici dels divuit neonazis valencians de l'operació Panzer. Va identificar com a Guillem Agulló el seu assassí. I no tan sols això. Els responsables de la cadena pública primer es van limitar a rectificar per Twitter sense corregir-ho als informatius de la nit. Van haver de passar vint-i-quatre hores perquè accediren a admetre l'equívoc a la pantalla. 

Si aquestes situacions no foren tan freqüents ens escandalitzarien. Però, per desgràcia, estem massa acostumats al menyspreu de l'estat espanyol. Ho va dir Feliu Ventura en una piulada i no puc estar-hi més d'acord. Què hauria passat si la víctima haguera estat una altra? Us imagineu que hagueren confós els noms en una situació diferent? No cal dir que hauria estat motiu de grans titulars, tema estrella de tertúlies i fins i tot hauria causat alguna dimissió. Però ja sabeu, en aquest estat hi ha ciutadans de primera i de segona. No és cap novetat.

El mateix menyspreu explica per què TVE no parla mai, per exemple, de la violència feixista a casa nostra. Ni tampoc de les mobilitzacions periòdiques en defensa dels nostres drets. Ni de cap esdeveniment cultural que no siga en castellà. És clar que la didàctica sobre la diversitat lingüística i cultural l'haurien de començar a les escoles. Però a ells ja els va bé. Perquè el seu model d'estat es recolza en la negació de l'altre. A nosaltres, mentrestant, ens empenyen a encaixar les humiliacions. A normalitzar la resignació. A acostumar-nos a conviure amb el menyspreu institucionalitzat que permet que alguns reclamen el seu dret de trepitjar els nostres. Això sí, sempre emparats per la sagrada constitució. 'Libres e iguales', se'n diu ara. 'Una, Grande y Libre', se'n va dir durant durant molts anys.

xavisarria@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El seu model d'estat es recolza en la negació de l'altre. A nosaltres, mentrestant, ens empenyen a encaixar les humiliacions. A normalitzar la resignació.