Opinió
-
Per una televisió sense fronteres: volem TV3?
Josep Albinyana
17.03.2009
-
Silencis, mentides i vídeos del YouTube
Xavi Sarrià
13.03.2009
-
Rubianes, poca broma
Andreu Barnils
12.03.2009
-
‘Sus labores’
Marta Rojals
11.03.2009
-
La inèrcia
David Fernàndez
06.03.2009
-
Els sofàs que hem de matar
Oriol Caba
04.03.2009
-
De cap per avall
Josep Albinyana
27.02.2009
-
El conseller mandarí
Albert Dasí
26.02.2009
-
Volem pispes catalans
Marta Rojals
23.02.2009
-
València increïble
Xavi Sarrià
19.02.2009
-
Darwin i Lincoln, dos-cents anys
Juli Peretó
12.02.2009
-
Sí, un altre article sobre el Facebook
Marta Rojals
10.02.2009
-
La vella i la bèstia
Andreu Barnils
06.02.2009
Vicent Partal
02.06.2010
Significats
Ahir al matí un lector ens va demanar per què qualificàvem de 'detinguts' els ocupants de la flota a Gaza i no de 'segrestats'. Tenia raó i, després d'una reunió de redacció, vam adoptar la precisió terminològica, conscients que (algunes) batalles també es guanyen amb el lèxic.
Un 'detingut' és qui ha estat privat temporalment de llibertat per una autoritat legalment constituïda i d'acord amb els poders que li són atribuïts. No és el cas, evidentment. Perquè l'exèrcit d'Israel no té competències de control de l'ordre públic fora de les seues aigües territorials i, per tant, es tracta, en tot cas, d'un segrest. És a dir de la privació de la llibertat per mitjans violents i sense respecte a la legalitat vigent.
En vist dels fets, és obvi que ser primmirats en el lèxic no és ni de bon tros la cosa més important, ni resoldrà gran cosa. Però no ser-ho és fer el joc, precisament, als qui han violat les normes de la comunitat internacional. I és també deixar-se arrossegar políticament. Cosa que no em sorprèn perquè, de fet, ens passa cada dia.
Com a prova hi ha aquesta picabaralla ridícula amb la paraula 'nacionalitat' i la Real Acadèmia de la llengua espanyola. La RAE considera la possibilitat d'aprovar una definició de 'nacionalitat' completament desvinculada de 'nació', un artifici insòlit des del punt de vista lingüístic. I quina és la raó? Una demanda política: quan es pensaven que es podria aprovar un estatut de Catalunya en què apareixia la paraula 'nacionalitat' algú va tenir la idea que, si el diccionari de la llengua desvinculava 'nacionalitat' de 'nació', ajudaria a privar d'arguments un possible i ben viu sentiment separatista. Estúpid? Sí. Però és així. I si és així, si hi ha qui perd el temps manipulant significats, és que d'alguna cosa deu servir.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











