Opinió
-
Per una televisió sense fronteres: volem TV3?
Josep Albinyana
17.03.2009
-
Silencis, mentides i vídeos del YouTube
Xavi Sarrià
13.03.2009
-
Rubianes, poca broma
Andreu Barnils
12.03.2009
-
‘Sus labores’
Marta Rojals
11.03.2009
-
La inèrcia
David Fernàndez
06.03.2009
-
Els sofàs que hem de matar
Oriol Caba
04.03.2009
-
De cap per avall
Josep Albinyana
27.02.2009
-
El conseller mandarí
Albert Dasí
26.02.2009
-
Volem pispes catalans
Marta Rojals
23.02.2009
-
València increïble
Xavi Sarrià
19.02.2009
-
Darwin i Lincoln, dos-cents anys
Juli Peretó
12.02.2009
-
Sí, un altre article sobre el Facebook
Marta Rojals
10.02.2009
-
La vella i la bèstia
Andreu Barnils
06.02.2009
Vicent Partal
24.01.2008
Així no
L'amenaça del terrorisme d'arrel gihadista és greu. Probablement és l'afer més important, en termes de seguretat, que Europa té al davant. Però, precisament perquè és tan important, no es poden consentir actuacions com les que hem vist al Barri del Raval fa poc. Ignore si són culpables o no, o si volien atemptar. Però sé que el paper redactat pel jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Ismael Moreno, és d'una manca de rigor tan gran que resulta inacceptable. I les conseqüències que se'n deriven, també.
Hi insistesc: no sé si els detinguts són culpables o no. Però sé que, un cas que causa una alarma social tan greu, no es pot despatxar amb un relat inconsistent i unes acusacions que no s'aguanten. No es pot dir (filtrar) que aquest cap de setmana s'havia de fer un atemptat suïcida al metro de Barcelona, i no donar-ne, tot seguit, explicacions concretes, exhaustives i clares. El fet és tan extraordinari que requereix explicacions extraordinàries, i no sols no ens n'han donada cap, sinó que encara ens han omplert de dubtes, molts més que no en teníem.
I el preu és car. Ahir va haver-hi situacions de tensió al metro de Barcelona per la presència de barcelonins d'origen paquistanès. Per a una bona part de la població el titular escandalós és la realitat i al-Qaida va ser a punt de matar els qui dissabte vam agafar el metro. És greu. És molt greu. Sobretot perquè ara resulta que, després de la detenció, de la investigació i del testimoni davant el jutge, ens hem de fiar, com a única prova, de la declaració d'un confident. No es pot presentar res més. I això és molt poc per a un afer tan excepcional.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











