Els dos estatuts i la barba del poeta Querol

Al meu poble va morir, el 1889, Vicent W. Querol, el segon poeta de la renaixença valenciana. Era un home, diuen, de tanta lletra com tendent a l'avorriment, que feia uns versos rotunds i que va sacsejar València titulant 'Rimes Catalanes' el seu únic volum de poesia (val a dir que, malgrat això, ell dóna nom a un cèntric carrer de la ciutat).

Al meu poble conten que Querol solia anar al barber local, encantat i segur. Ho feia argumentant que en una ocasió ja l'havia tallat accidentalment i que, per tant, com que no l'havia mort del tall, ja havia demostrat els seus límits per al noble art de l'assassinat.

Demostrar els límits: aquest és el paper que té l'estatut valencià que entra avui a les corts espanyols. Gràcies a la trampa antidemocràtica del cinc per cent, el valencià és un dels parlaments més dòcils i, per tant, útils a l'hora d'establir fins on pot arribar la gosadia: l'escassa gosadia que el camarada Guerra està disposat a permetre.

Ho és tant, escassa, que fins i tot un estatut aprovat pel PSOE i el PP a València serà retocat pel PSOE i el PP a Madrid. Com a aperitiu d'allò que puga passar quan arribe l'estatut de dalt, el debat farà bo de seguir. Tot i que, ep!, el barber de Bétera no va matar en Querol, però no sabem si va matar algú altre.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet