Opinió
-
Com a dada...
David Fernàndez
15.02.2010
-
Que tinguem sort!
Juli Peretó
12.02.2010
-
Dos mil 10
Josep Albinyana
10.02.2010
-
Salinger
Andreu Barnils
09.02.2010
-
‘Perquè tu ho vals’
Marta Rojals
08.02.2010
-
Cabanyal, any zero
Albert Dasí
02.02.2010
-
Cabanyal
Xavi Sarrià
29.01.2010
-
Gent de la 'seva'
Marta Rojals
25.01.2010
-
TeDeTe
Josep Albinyana
22.01.2010
-
Prou d'anar a remolc
Albert Dasí
19.01.2010
-
Balagan
Andreu Barnils
18.01.2010
-
Cesk Freixas
Xavi Sarrià
15.01.2010
-
Parlem de tecnologia? I prou?
Oriol Lladó
14.01.2010
Vicent Partal
24.01.2008
Així no
L'amenaça del terrorisme d'arrel gihadista és greu. Probablement és l'afer més important, en termes de seguretat, que Europa té al davant. Però, precisament perquè és tan important, no es poden consentir actuacions com les que hem vist al Barri del Raval fa poc. Ignore si són culpables o no, o si volien atemptar. Però sé que el paper redactat pel jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Ismael Moreno, és d'una manca de rigor tan gran que resulta inacceptable. I les conseqüències que se'n deriven, també.
Hi insistesc: no sé si els detinguts són culpables o no. Però sé que, un cas que causa una alarma social tan greu, no es pot despatxar amb un relat inconsistent i unes acusacions que no s'aguanten. No es pot dir (filtrar) que aquest cap de setmana s'havia de fer un atemptat suïcida al metro de Barcelona, i no donar-ne, tot seguit, explicacions concretes, exhaustives i clares. El fet és tan extraordinari que requereix explicacions extraordinàries, i no sols no ens n'han donada cap, sinó que encara ens han omplert de dubtes, molts més que no en teníem.
I el preu és car. Ahir va haver-hi situacions de tensió al metro de Barcelona per la presència de barcelonins d'origen paquistanès. Per a una bona part de la població el titular escandalós és la realitat i al-Qaida va ser a punt de matar els qui dissabte vam agafar el metro. És greu. És molt greu. Sobretot perquè ara resulta que, després de la detenció, de la investigació i del testimoni davant el jutge, ens hem de fiar, com a única prova, de la declaració d'un confident. No es pot presentar res més. I això és molt poc per a un afer tan excepcional.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











