Opinió
-
El segrest de la democràcia
Xavier Montanyà
23.06.2011
-
Creients
Marta Rojals
20.06.2011
-
Retorn al país de les ànimes
Xavier Montanyà
08.06.2011
-
Belluga el cul
Marta Rojals
06.06.2011
-
Llum, més llum
Xavier Montanyà
01.06.2011
-
#barçarevolution
Marta Rojals
30.05.2011
-
La revolta dels sense nom
Xavier Montanyà
24.05.2011
-
Cunyats
Marta Rojals
23.05.2011
-
Sobre els germans Badia
Xavier Montanyà
19.05.2011
-
El bon temps
Marta Rojals
16.05.2011
-
Joan Estelrich i els feixistes catalans
Xavier Montanyà
10.05.2011
-
‘Game over’
Marta Rojals
09.05.2011
-
El fantasma de Biafra sobrevola Nigèria?
Xavier Montanyà
05.05.2011
Xavier Montanyà
09.02.2011
Democràcia
Democràcia. Quin sentit té l’ús d'aquesta paraula? A l'Irac va servir per justificar una invasió militar. A la Guinea Equatorial, per encobrir la corrupció d’un dictador i les visites dels nostres polítics. A cada visita que li fan, ell promet d'avançar cap a la democràcia, i ells tornen, satisfets de la promesa –i amb unes quantes promeses més, de negocis. 'La Guinea ha fet un pas més cap a la democràcia', diuen sempre. On el veuen, el pas? No deu pas ser el de negar sistemàticament el visat a la premsa espanyola cada vegada que s'hi fan eleccions. No. Què, doncs? Que per comptes de guanyar-les per un 99%, les guanya per un 95%?
Obiang ha estat nomenat fa poc president, per torn, de la UA. Hi ha hagut moltes crítiques pel nomenament d’un dictador. La visita actual dels diputats democràtics Bono i Duran i qui s’hi apunti –si no l’anul·len al darrer moment–, serà, sens dubte, ben aprofitada per l’aparell de propaganda del règim.
No oblidem la immensa responsabilitat de les democràcies occidentals en el manteniment de les dictadures africanes. La farsa de la democràcia guineana s’aguanta en el suport internacional que rep el dictador, suport en què l’estat espanyol fa un paper important. I, és clar, per mantenir aquest suport l’estat espanyol tampoc no actua democràticament. Fa anys que va així.
Amb quina autoritat poden Bono i Duran demanar democràcia a Obiang, si el fet d'anar-hi ja és col·laborar amb ell? I més, si veiem que aquí, per poder-hi anar, han de fer malabarismes poc democràtics. És democràtic que ells, els representants electes del poble, no informin d'una manera transparent els altres grups de la Cambra i els ciutadans de les intencions del viatge? És democràtic que facin el viatge, com podria semblar, per indicació del govern? Si així fos, els màxims representants dels diputats actuen a les ordres del govern i sense l’acord amb la resta de grups? Per què no hi va Trinidad Jiménez? Potser per no entrar en contradicció amb la demanda de democràcia que ha fet en el cas egipci? La democràcia a Egipte té un sentit, i a la Guinea un altre?
D’una altra banda, amb quina autoritat poden demanar democràcia, si ho fan de fa anys, i no passa res, amb la qual cosa tothom demostra, Obiang també, que no creuen de veritat en això que li demanen.
Obiang sempre els guanya, i els humilia. L’any 2006 va fer una visita oficial a l’estat espanyol. L’oposició guineana i molts ciutadans d’aquí vam protestar. La cambra de diputats es va negar a rebre’l, en un gest que encara que fos merament simbòlic, l'honorava. Tot i amb això, mig any després, el senyor Duran, passant per damunt la voluntat de la majoria dels nostres representants, va presidir una delegació parlamentària que va visitar el dictador a casa seva. Ja aleshores van demostrar el seu respecte per les normes del joc democràtic, traint la voluntat dels demòcrates guineans, del congrés i dels ciutadans espanyols, teòricament representats per ells a les corts. Ara és la segona vegada que ho fan. L’estiu del 2009 hi van anar Moratinos i Fraga. Obiang va prometre a la premsa espanyola que els deixaria assistir, si es portaven bé, a les pròximes eleccions. No ho va fer. Van ser novament un frau. Moratinos va haver de confessar tímidament la seva decepció. I ara hi van aquests. L’espiral de viatge, promesa, engany i humiliació fa molts anys que dura, prou anys perquè, per a tots plegats, sigui una farsa.
Ja n’hi ha prou de l'ensarronada. Em refereixo, i ho subratllo, a la manera com els nostres representants ens ensarronen.
De què serveixen tantes ONG subvencionades pels mateixos estats que causen la pobresa i la submissió dels africans? Com s’explica que, després de dècades de cooperació al desenvolupament, els països pobres, en general, no hagin millorat?
On la paraula democràcia cada dia té més sentit és a internet, que ha tingut i continuarà tenint un paper clau en les revoltes, en la transmissió d’informació no filtrada ni censurada, i en la divulgació d’opinions crítiques que es basen en el rigor i en l’argumentació, o la protesta, per contrast amb les opinions molt sovint homogènies i filtrades, si no induïdes directament pels poders fàctics. Internet ha fet visible la revolta al Magrib i ha unit aspiracions de molts ciutadans: al sud, essent el suport de la revolta; al nord, posant en evidència la realitat i la complicitat hipòcrita dels dirigents occidentals. Com ja he dit més vegades, crec que no hem d’anar allà a ajudar ningú, cal oposar-se a les coses que passen aquí i lluitar-hi contra. És més, la denúncia que es fa aquí es fa instantània allà, i viceversa. És la força de la voluntat i la lògica de la majoria. Espontània, sense sistemes piramidals d’organització, burocràcia, ni torns de paraules. Era l’eina que faltava als vells anarquistes del segle passat. Potser es van avançar al seu temps.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015