Opinió
-
El segrest de la democràcia
Xavier Montanyà
23.06.2011
-
Creients
Marta Rojals
20.06.2011
-
Retorn al país de les ànimes
Xavier Montanyà
08.06.2011
-
Belluga el cul
Marta Rojals
06.06.2011
-
Llum, més llum
Xavier Montanyà
01.06.2011
-
#barçarevolution
Marta Rojals
30.05.2011
-
La revolta dels sense nom
Xavier Montanyà
24.05.2011
-
Cunyats
Marta Rojals
23.05.2011
-
Sobre els germans Badia
Xavier Montanyà
19.05.2011
-
El bon temps
Marta Rojals
16.05.2011
-
Joan Estelrich i els feixistes catalans
Xavier Montanyà
10.05.2011
-
‘Game over’
Marta Rojals
09.05.2011
-
El fantasma de Biafra sobrevola Nigèria?
Xavier Montanyà
05.05.2011
Xavier Montanyà
19.01.2011
El gran salt endavant, de la barra
Una tarda d’aquestes vaig entrar en un bar de barri, un d’antic i atrotinat, ple de motius taurins a les parets, que té un públic de fans dels toros i de fàries. Bé, tenia. Dic tenia, perquè ara el bar és buit. Mentre provava d'aclimatar-me a la manca de fum i de clients, vaig sentir una espectacular i sonada escurada de gargamella, 'aaaaauuuuugggggghhhhh!', que em va fer girar el cap automàticament cap a la barra, d’on, amb prou feines, emergia el cap d’una xinesa grassoneta que es va quedar paralitzada, mirant-me fixament als ulls. Jo també. El temps es va aturar uns segons. Silenci. Però es veu que ella no podia parar. Tampoc no devia creure oportú dissimular. No. Perquè tot d’una (que em disculpin els maniàtics) dels seus llavis va brollar lentament un gargall gegantí que l'autora va deixar caure amb parsimònia oriental barra avall. Suposo que allà a sota hi devia tenir la galleda de les escombraries, o vés a saber. Res, com la primera intenció és la que val, vaig reprimir l’arcada i li vaig demanar un 'carajillo'. Em costa dir “cigaló”, francament. Sóc antic. I ella me’l va fer, com qui no vol la cosa. I és clar que no la volia gaire, la cosa, perquè el beuratge era infecte.
Aquest és l’enèsim bar dels meus barris que cau en mans d’un xinès. Els van comprant tots. 'Trinco-trinco', segons que m’han dit. Darrerament, el fenomen creix a un ritme vertiginós. Conec un xinès que té una floristeria i fa anys i panys que no fot ni brot, assegut al fons de la botiga, camuflat darrere un ficus, jugant a l’ordinador. Mai no m’ha semblat que tingués gens d'interès a vendre una planta, ni a fer un ram de flors. Un dia li vaig comprar un test per a regalar i em va dir que l’agafés jo mateix, que li feia mal l’esquena. Doncs, bé, quin espant, el florista accidental ha comprat el restaurant del costat, un 'asador' basc, ha contractat uns cambrers locals i passa el dia mirant fixament, escandalosament de prop, el raig de cervesa del sortidor, quan els seus companys serveixen una canya. Es veu que enyora l’hipnosi de la pantalla de l’ordinador. Resultat: tururut 'asador'.
Antigament, quan els xinesos obrien restaurants xinesos, anàvem bé. A més, per regla general, els xinesos que obrien un restaurant xinès solien ser xinesos de l’ofici. Sabien cuinar les seves coses, servir-les i, en acabat, dir-te, sempre impertèrrits, 'quiere chupito?'. Sense 'un'. Ara no va així. Per què tots els xinesos que no tenen ni idea d’hoteleria compren els bars i restaurants de tota la vida i s'instal·len darrere el taulell, sense canviar el menú, ni treure la pols de les velles ampolles de Calisay d’allà dalt de tot? Per què? De quina regió de la Xina deu provenir aquesta tongada de restauradors emprenedors? A què es dedicaven a casa seva? A l’hoteleria, no. Això és clar. Per què, doncs, han agafat gust a un ofici pel qual, clama al cel, no tenen vocació, ni habilitat, ni ganes de practicar? Per què? Què passaria, eh, si de cop i volta, per exemple, tots els treballadors del metro de Barcelona, tots sense excepció, es posessin d’acord per emigrar a Xangai amb les famílies, compressin tots els restaurans de la ciutat i s'estiguessin quiets, impertèrrits, darrere la barra? Eh? Què dirien ells, aleshores, quan els condemnessin a menjar rotlles de primavera mal fregits? No ho sabem. Si més no, de moment. Molts elements d’aquesta tongada de restauradors passius, tampoc no demostren una gran habilitat ni interès per fer conversa amb ningú. Són reservats, silenciosos, estan sempre concentrats en l’arriscada missió d’infiltració que duen a terme. Infiltració i innovació. En conec un altre que fa els 'bikinis' amb una planxa de planxar roba, de debò.
No tinc res contra ells, però sí contra la degradació accelerada del gremi de l’hoteleria dels meus barris. Més que degradació, és una ocupació legal. Em preocupa. M’inquieta. No hi entenc, en negocis, però suposo que si una persona, fins i tot de la Xina, compra un bar, és perquè s’ompli de clients, per oferir un bon servei, tenir bons productes i, així, guanyar-se la vida. Segons que sembla, a molts xinesos dels que conec, els és igual si el bar és ple o és buit. Si fa calaix o no. Viuen al bar. De què viuen? Ni idea. I si mantenen aquesta estratègia, al ritme que van, aviat tots els bars de Barcelona seran buits i ells ens miraran passar pel carrer, impertèrrits, entre gargall i gargall, des de darrere la barra. És això, o és una estratègia dissenyada perquè tothom deixi de beure? No ho sé. Però fa basarda. Ara ja saben què és un 'carajillo'. Entenen la paraula, vull dir. El significat, no gaire. Això que fan s’allunya molt del concepte original. Però aviat diran 'cigaló' i ens corregiran si diem 'carajillo'. Allò que realment em preocupa és quan l’hagi de demanar en xinès. Tant és, quan arribarà el dia, segurament que les transaminases ja hauran guanyat la partida. Per cert, sap ningú com es diu camamilla en cantonès? i en mandarí?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015