Opinió
-
El segrest de la democràcia
Xavier Montanyà
23.06.2011
-
Creients
Marta Rojals
20.06.2011
-
Retorn al país de les ànimes
Xavier Montanyà
08.06.2011
-
Belluga el cul
Marta Rojals
06.06.2011
-
Llum, més llum
Xavier Montanyà
01.06.2011
-
#barçarevolution
Marta Rojals
30.05.2011
-
La revolta dels sense nom
Xavier Montanyà
24.05.2011
-
Cunyats
Marta Rojals
23.05.2011
-
Sobre els germans Badia
Xavier Montanyà
19.05.2011
-
El bon temps
Marta Rojals
16.05.2011
-
Joan Estelrich i els feixistes catalans
Xavier Montanyà
10.05.2011
-
‘Game over’
Marta Rojals
09.05.2011
-
El fantasma de Biafra sobrevola Nigèria?
Xavier Montanyà
05.05.2011
Vicent Partal
28.11.2007
Desfilant dissabte
He parat l'orella, aquests darrers dies, cada vegada que algú em parlava de la manifestació de dissabte. Amb molta atenció. I la remor em diu que el país s'ha tornat rarot i que la marxa no se'n salva. Jo hi aniré, si no passa res, però amb la guàrdia parada. Tinc ganes de dir que ja n'hi ha prou, tinc ganes de viure una reacció ciutadana a tanta mediocritat i ensopiment, tinc ganes de veure si això serveix per a suavitzar la tensió entre nacionalistes, però no vull que l'endemà m'enquadren en favor dels uns o dels altres ni contra. Aquesta no és la meua guerra.
La frase de la desafecció envers Espanya ha fet fortuna, però, de desafecció, també n'hi ha envers la nostra classe política. No ens en sortim. No sabem com fer-ho. Els uns pels altres i els altres pels uns. Fereix l'espectacle d'ahir, amb la ministra Álvarez petonejada al congrés pels socialistes de tot l'estat, inclosos els catalans, després d'haver superat la votació sobre la seua dimissió. El desconcert és majúscul. Com ho és l'estupor que em causa veure com, unes quantes hores abans, els partits que aniran a la manifestació es tiren els plats pel cap amb desqualificacions de vol gal·linaci que es podrien estalviar.
Ho resumiré en una frase: no em fa una gran il·lusió acudir a aquesta marxa, però també em sabria molt de greu que, una hipotètica punxada del sobiranisme, la fessin servir els socialistes contra tots nosaltres. Perquè ells, encapçalats per un Montilla que es veu furibund, se'n servirien contra els qui els han posats al govern i contra els qui els en voldrien fora. Contra els qui volem la independència i contra els qui encara ho diuen amb la boca petita. Contra els qui donen suport a un partit i els qui no en donem a cap, però que ens sentim partícips del combat pel futur de la nostra nació. No deixar que això passe és l'argument més clar que trobe per a manifestar-me dissabte. No és un argument enormement engrescador, però diria que s'assembla molt al país que tenim ara.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











