Opinió
-
El segrest de la democràcia
Xavier Montanyà
23.06.2011
-
Creients
Marta Rojals
20.06.2011
-
Retorn al país de les ànimes
Xavier Montanyà
08.06.2011
-
Belluga el cul
Marta Rojals
06.06.2011
-
Llum, més llum
Xavier Montanyà
01.06.2011
-
#barçarevolution
Marta Rojals
30.05.2011
-
La revolta dels sense nom
Xavier Montanyà
24.05.2011
-
Cunyats
Marta Rojals
23.05.2011
-
Sobre els germans Badia
Xavier Montanyà
19.05.2011
-
El bon temps
Marta Rojals
16.05.2011
-
Joan Estelrich i els feixistes catalans
Xavier Montanyà
10.05.2011
-
‘Game over’
Marta Rojals
09.05.2011
-
El fantasma de Biafra sobrevola Nigèria?
Xavier Montanyà
05.05.2011
Vicent Partal
20.03.2007
La pau
Baruch de Spinoza va deixar escrit que la pau no és solament absència de guerra. Segons el filòsof jueu neerlandès, els pares del qual hagueren d'exiliar-se de Portugal, la pau 'és un estat mental, una disposició a la benevolència, la confidència i la justícia'. Res més lluny, doncs, d'això que tenim a l'Irac quatre anys després de començada la guerra. Ahir, no cal anar gaire lluny a fer números, van morir, pel cap baix, vint-i-set persones en atemptats i atacs bèl·lics.
Mentrestant, les tropes americanes van creixent i acumulant morts. El mes de gener passat va ser el tercer amb més morts des de la fi, proclamada, de la guerra. El nombre de morts iraquians simplement no se sap. El govern Bush en reconeix 30.000. Les xifres més habituals parlen d'un ventall que va dels 70.000 als 150.000 morts iraquians. Però hi ha estudiosos americans (membres de la John Hopkins School of Public Health) que afirmen obertament que més de 650.000 persones han mort a l'Iraq a conseqüència directa o indirecta de la guerra. En tot cas és massa gent.
I per què? Tenim dret de demanar-nos per damunt de tot si la guerra va ser lícita en termes ètics i polítics. Que no ho va ser, crec jo. Però quatre anys després també tenim dret de demanar-nos si va ser útil. I ací hem de posar al cantó positiu que va eliminar la dictadura, però a costa de posar el país i la regió en un clima de tensió i de crispació com feia dècades que no vivia. Quatre anys després la pau, la més elemental i la de Spinoza, és lluny de l'Irac i del conjunt de l'Orient Mitjà, l'ocupació sembla impossible de mantenir gaire més i no hi ha cap pla raonable de posar fi a la guerra i al conflicte. Pitjor encara: a la Casa Blanca ja hi ha qui diu que cal estendre la guerra a Síria i a l'Iran per assegurar l'estabilitat de l'Irac.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015