Opinió

 

<43/88>

Marta Rojals

27.02.2012

‘Mande?’

La setmana passada Rajoy es va reunir a la Moncloa amb Bill Gates. La notícia és real, però oi que sembla sortida de 'El Jueves' o de 'El Mundo Today'? És clar: per poc que en sapiguem, de presidents espanyols, una informació com aquesta no pot ser versemblant mentre passem per alt l’interlocutor més important: latraductora. Sense, ningú no dubta que la comunicació no s’hauria pogut portar a terme en un pla intel·ligent.

Si Bill Gates no parla el castellà —cosa impossible, tractant-se com es tracta de la ‘lengua común’ des del quilòmetre zero fins als confins de l’Univers—, ja s’encarregarà de jutjar-lo la inquisició d’Intereconomia. Però, si un governant europeu, encara que sigui de segona, té una competència lingüística que no arriba ni per a servir cafès en un Starbucks, qui se’n posarà les mans al cap? Els seus traductors, en els temps que corren, segur que no.

En fi, la ignorància és molt atrevida. Vegem-ne, sinó, un altre exemple: el portaveu del partit majoritari al senat espanyol ha fet pública la seua il·lusió d’eradicar el català, el gallec i l’èuscar de la cambra. Resulta que, els qui parlen ‘rectament’ es veuen obligats a utilitzar uns incòmodes auriculars per a entendre tant de ‘nyau-nyau-nyau’, auriculars que, atenció, no es posen perquè no volen que a Europa els vegin amb aquesta fila. I, és clar, així es fa molt avorrit de passar l’estona. Doncs ara, amb l’excusa de la crisi, s’ha acabat de fer més el calçasses: un cop mort el gos, s’acabarà el ‘nyau-nyau’, que ja massa que durava.

Dia sí i dia també, els atrevits ignorants proven de convèncer l’opinió pública que, per donar menjar al gos, els xiquets es queden sense guarderies, les escoles sense mestres ni calefacció, i els vellets es moren a la cua d’urgències dels hospitals. Però d’allò que no es queixaran mai és del fet que, per tenir un president que només xerra la ‘lengua común’, i per la causa de governar en temps convulsos, s’hagin de costejar els serveis de traductors de l’idioma de Bill Gates, del de la Merkel i del de Sarkozy, a més a més dels professionals que li hagin de fer comprensible la premsa internacional, perquè la de casa seua ja la hi fan a mida. I segur que, ja sigui un de sol, ja siguin tres, ja siguin deu, aquests traductors de ‘champions’ deuen cobrar una miqueteeeta més que no els de ‘regional’ d’un senat que, ja posats a retallar, sí que no fa gens de falta.

Editorial