Opinió
-
Mira mama: sense PSC!
Andreu Barnils
11.11.2012
-
El fil roig, la unitat popular
Xavier Montanyà
08.11.2012
-
L'amenaça fantasma
Marta Rojals
05.11.2012
-
La revolta dels xarnegos (i II)
Andreu Barnils
04.11.2012
-
Més trist és demanar
Marta Rojals
29.10.2012
-
La revolta dels xarnegos
Andreu Barnils
28.10.2012
-
La venjança
Marta Rojals
22.10.2012
-
Mira mama: sense bancs!
Andreu Barnils
21.10.2012
-
Minut i resultat
Marta Rojals
15.10.2012
-
Mama, por
Marta Rojals
08.10.2012
-
‘Es ven’
Marta Rojals
01.10.2012
-
Òptica i optometria
Marta Rojals
24.09.2012
-
‘Suficie qué é?’
Marta Rojals
17.09.2012
Vicent Partal
16.11.2010
Gràcies Saïda
Un jutjat veloç com cap altre va condemnar ahir Saïda Saadouki per haver parlat en català a un guàrdia civil a Mallorca, de nom Bartolomé del Amor. Aquest guàrdia li va dir, segons Saïda, 'mora catalanista', una expressió que qualsevol policia europea hauria dirimit amb una sanció automàtica i que moltes haurien resolt amb l’expulsió de l’agent concernit.
El judici va anar ple d'irregularitats. El tal Amor va negar que hagués dit les paraules que li imputaven, com era d'esperar. I ha desaparegut una prova essencial de la defensa: la cinta de vídeo dels fets. L'han perduda, diuen. Sensacional.
Ara, no és pas un cas aïllat. No ho és a Mallorca, ni a la resta de les Illes, ni al País Valencià, i sobretot no ho és amb guàrdies civils de protagonistes.
El cos de la guàrdia civil és una de les institucions de l'estat més refractàries a qualsevol idea de pluralisme i això traspua pertot arreu. Guàrdia a guàrdia, si cal.
Al principi de la transició, com tantes coses, es va parlar de dissoldre-la, de dissoldre un cos que, encara avui, és paramilitar i que té un difícil encaix en un país modern. No es va fer, com tantes coses no es van fer, i trenta anys després ho paguem amb les actuacions quotidianes de personatges tan peculiars com el que ens ocupa. Dignes d'èpoques pretèrites, eixits del túnel del temps.
Però, en contrast, la bona notícia es diu Saïda. És ella que m'interessa. Una dona jove nascuda lluny i que ja és una de les nostres, una ciutadana digna del nostre país. És d'ella que hem de parlar i és a ella, crec, que tots hem de demostrar el nostre agraïment i el nostre suport, pagant-li la multa, si cal, i tot. En aquesta història l'esperança és una dona com ella. No un senyor cofat amb un barret ridícul.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











