Opinió
-
Mira mama: sense PSC!
Andreu Barnils
11.11.2012
-
El fil roig, la unitat popular
Xavier Montanyà
08.11.2012
-
L'amenaça fantasma
Marta Rojals
05.11.2012
-
La revolta dels xarnegos (i II)
Andreu Barnils
04.11.2012
-
Més trist és demanar
Marta Rojals
29.10.2012
-
La revolta dels xarnegos
Andreu Barnils
28.10.2012
-
La venjança
Marta Rojals
22.10.2012
-
Mira mama: sense bancs!
Andreu Barnils
21.10.2012
-
Minut i resultat
Marta Rojals
15.10.2012
-
Mama, por
Marta Rojals
08.10.2012
-
‘Es ven’
Marta Rojals
01.10.2012
-
Òptica i optometria
Marta Rojals
24.09.2012
-
‘Suficie qué é?’
Marta Rojals
17.09.2012
Vicent Partal
28.11.2007
Desfilant dissabte
He parat l'orella, aquests darrers dies, cada vegada que algú em parlava de la manifestació de dissabte. Amb molta atenció. I la remor em diu que el país s'ha tornat rarot i que la marxa no se'n salva. Jo hi aniré, si no passa res, però amb la guàrdia parada. Tinc ganes de dir que ja n'hi ha prou, tinc ganes de viure una reacció ciutadana a tanta mediocritat i ensopiment, tinc ganes de veure si això serveix per a suavitzar la tensió entre nacionalistes, però no vull que l'endemà m'enquadren en favor dels uns o dels altres ni contra. Aquesta no és la meua guerra.
La frase de la desafecció envers Espanya ha fet fortuna, però, de desafecció, també n'hi ha envers la nostra classe política. No ens en sortim. No sabem com fer-ho. Els uns pels altres i els altres pels uns. Fereix l'espectacle d'ahir, amb la ministra Álvarez petonejada al congrés pels socialistes de tot l'estat, inclosos els catalans, després d'haver superat la votació sobre la seua dimissió. El desconcert és majúscul. Com ho és l'estupor que em causa veure com, unes quantes hores abans, els partits que aniran a la manifestació es tiren els plats pel cap amb desqualificacions de vol gal·linaci que es podrien estalviar.
Ho resumiré en una frase: no em fa una gran il·lusió acudir a aquesta marxa, però també em sabria molt de greu que, una hipotètica punxada del sobiranisme, la fessin servir els socialistes contra tots nosaltres. Perquè ells, encapçalats per un Montilla que es veu furibund, se'n servirien contra els qui els han posats al govern i contra els qui els en voldrien fora. Contra els qui volem la independència i contra els qui encara ho diuen amb la boca petita. Contra els qui donen suport a un partit i els qui no en donem a cap, però que ens sentim partícips del combat pel futur de la nostra nació. No deixar que això passe és l'argument més clar que trobe per a manifestar-me dissabte. No és un argument enormement engrescador, però diria que s'assembla molt al país que tenim ara.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











