Opinió
-
Mira mama: sense PSC!
Andreu Barnils
11.11.2012
-
El fil roig, la unitat popular
Xavier Montanyà
08.11.2012
-
L'amenaça fantasma
Marta Rojals
05.11.2012
-
La revolta dels xarnegos (i II)
Andreu Barnils
04.11.2012
-
Més trist és demanar
Marta Rojals
29.10.2012
-
La revolta dels xarnegos
Andreu Barnils
28.10.2012
-
La venjança
Marta Rojals
22.10.2012
-
Mira mama: sense bancs!
Andreu Barnils
21.10.2012
-
Minut i resultat
Marta Rojals
15.10.2012
-
Mama, por
Marta Rojals
08.10.2012
-
‘Es ven’
Marta Rojals
01.10.2012
-
Òptica i optometria
Marta Rojals
24.09.2012
-
‘Suficie qué é?’
Marta Rojals
17.09.2012
Vicent Partal
27.09.2006
De l'abraçada a la moció de censura
Finalment, el PSPV va presentar ahir a les Corts la moció de censura anunciada fa setmanes contra el govern de la Generalitat. Hi havia motius sobrats per a censurar el govern valencià fa mesos, per no dir anys. Però n'hi ha hagut, especialment, aquests darrers mesos. No discutiré això. Allò que no m'agrada és aquest estil mediàtic que converteix una moció de censura en un espot electoral gratuït. I menys encara quan, fa quatre dies, el censor, Pla, no va tenir el menor inconvenient a pactar amb el censurat, Camps, la norma jurídica més important de totes: l'estatut.
Joan Ignasi Pla passa doncs de les abraçades a Camps, per a celebrar l'aprovació d'un estatut que consagra la barrera del cinc per cent electoral o el secessionisme lingüístic, a la gesticulació crispada, pròpia d'una moció de censura. No és seriós això.
Ni ho vol ser. Pla sap que la moció de censura li dóna l'oportunitat d'explicar-se en detall, davant una audiència important (com ell suposa, però jo ho pose en dubte). Potser es creu que amb aquest gest alguns oblidarem la greu traïció a l'electorat d'esquerra que ell mateix va protagonitzar amb l'aprovació d'aquell estatut infame. I és possible fins i tot que espere alguna relliscada del seu rival per a alimentar les seues esperances de ser el pròxim president de la Generalitat, esperança que, curiosament, depèn sobretot del fet que els partits nacionalistes i d'esquerres (que ell va menystenir durant la negociació de l'estatut) sàpiguen unir-se per sumar i decidesquen que més val fer president en Pla que no continuar deixant que el PP destruesca el país a consciència i planificadament.
En tot cas, el nivell de Pla, ens el va marcar el dia que va fer d'escolanet del PP aprovant l'estatut. Ell ho sap, això, i també sap que, si es dóna el cas que el puguen fer president de la Generalitat, ja l'hi faran, però amb tantes pinces com hi càpiguen enganxades al nas. És clar que ningú no té constància que això li importe o el preocupe.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











