Opinió
-
El malson americà (i II)
Andreu Barnils
02.06.2013
-
La diplomàcia de la rebel·lia
Pere Cardús
29.05.2013
-
Jo a la teua edat
Marta Rojals
27.05.2013
-
El malson americà
Andreu Barnils
26.05.2013
-
No era una transició. Era un carnaval
Xavier Montanyà
23.05.2013
-
Feixistes en estèreo
Pere Cardús
22.05.2013
-
Qui mana, paga
Marta Rojals
20.05.2013
-
Forces vives a Nova York
Andreu Barnils
19.05.2013
-
La fi de l'era Bustos
Xavier Montanyà
17.05.2013
-
Què podem fer contra el CNI?
Pere Cardús
15.05.2013
-
Watxiflei
Marta Rojals
13.05.2013
-
La història d'Occupy Wall Street explicada des de dins
Andreu Barnils
12.05.2013
-
Sobre la violència policíaca
Xavier Montanyà
10.05.2013
Vicent Partal
18.02.2009
El rellotge de Perpinyà
Al Castellet de Perpinyà un rellotge marca des de fa anys quant manca perquè un TGV provinent de Barcelona entre a l'estació que, segons Dalí, era el centre del món. El compte enrere va acabar-se ahir i a l'estació de Perpinyà no hi ha cap senyal que un TGV procedent del sud tinga previst de fer-hi entrada. O tal vegada sí? Perquè fa dies que ens van explicant que és possible que el 2010 arriben a Perpinyà trens TGV, però provinents de Madrid! No de Barcelona ni de València. Si això arriba a passar, l'ensarronada serà històrica.
El TGV Barcelona-Perpinyà era, en una primera previsió, per als Jocs Olímpics del 1992, però ahir les autoritats franceses ja parlaven del 2020 mentre el rellotge del Castellet esgotava el compte enrere en silenci. Prop de trenta anys de retard, doncs, per a una infrastructura essencial i necessària. Això no és un retard tècnic, sinó un boicot en tota regla, i la barbaritat fa època. Més encara quan, de sobte, sentim, astorats, la proposta que l'actual línia del TGV Madrid-Barcelona obriria un ramal que evitaria la capital i empalmaria directament Madrid amb Perpinyà potser el 2010, sense ni tan sols aturar-se a Barcelona. Bufa, aquesta sí que és bona!
Quan el TGV i la necessitat de connexions amb amplada de via europea es van posar en l'agenda política era una reivindicació del nacionalisme català i a Madrid se'n burlaven. Però ara ens podem trobar com uns babaus veient com ells enfilen el passadís cap al centre de la Unió mentre nosaltres restem en un racó, apartats de la centralitat que l'obvietat geogràfica, la història i la cultura ens havien atorgat en el passat. I sense saber on mirar per amagar la vergonya...
La culpa? De molts, començant pels estats espanyol i francès que, tots dos, recelen de l'entesa entre Barcelona i Perpinyà. Però no ens enganyem, no és solament això. Nosaltres, comence a pensar-ho resignadament, també som prou inútils i segurament aquesta és la gran qüestió de fons.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











