Opinió
-
El malson americà (i II)
Andreu Barnils
02.06.2013
-
La diplomàcia de la rebel·lia
Pere Cardús
29.05.2013
-
Jo a la teua edat
Marta Rojals
27.05.2013
-
El malson americà
Andreu Barnils
26.05.2013
-
No era una transició. Era un carnaval
Xavier Montanyà
23.05.2013
-
Feixistes en estèreo
Pere Cardús
22.05.2013
-
Qui mana, paga
Marta Rojals
20.05.2013
-
Forces vives a Nova York
Andreu Barnils
19.05.2013
-
La fi de l'era Bustos
Xavier Montanyà
17.05.2013
-
Què podem fer contra el CNI?
Pere Cardús
15.05.2013
-
Watxiflei
Marta Rojals
13.05.2013
-
La història d'Occupy Wall Street explicada des de dins
Andreu Barnils
12.05.2013
-
Sobre la violència policíaca
Xavier Montanyà
10.05.2013
Vicent Partal
07.07.2008
Belzunces
Molts lectors de VilaWeb deuen conèixer Marc Belzunces més pel nom del seu bloc (De l'holocè estant) que no pel seu nom propi. Fa anys que el Marc, amb una meticulositat admirable, ens va descobrint els recòndits sabers del Google, com es viu sobre una bicicleta a Barcelona o mil i una campanya democràtica per a fer d'aquest règim on vivim un lloc més habitable. Ara ell és notícia. Pot anar a la presó per haver-se negat a formar una taula electoral, per haver fet d'objector de consciència, com ja féu fa quinze anys, contra el servei militar. Ara no ens podem pas permetre de deixar-lo sol.
El Marc ha fet una cosa que és coherent. Ell no considera l'estat espanyol el seu estat i, en conseqüència, el desobeeix. Hauria de ser molt normal això, però cal valor per a fer-ho. I cal tenir les idees clares. Vivim en una societat en què tirar la pedra i amagar la mà és una tradició confortable, però el Marc no vol seguir-la. No ho volgué fer quan anar a la mili era l'obligació més estúpida que havies d'aguantar en vida, i no ho vol fer ara. Des del meu punt de vista, la seua actuació mereix la meua admiració i tot el meu suport. Els gran canvis sempre comencen amb un primer pas i, com Belzunces relata en el seu bloc, sembla que un cas com el seu no havia tingut cap precedent judicial.
Per això enmig de la boira tan espessa que ens envolta des de fa mesos el seu compromís és un incentiu que ens recorda que no n'hi ha prou de queixar-se d'allò que no fan els altres. Que podem fer-hi molt nosaltres, amb un gest tan simple com el de dir que no. Coratge holocè!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











