Migració i política

El debat de política espanyola d'ahir, per sorpresa, no es va centrar ni en ETA ni en el nou estatut. Contra allò que tots esperàvem, el PP va posar sobre la taula com a grans temes (barrejats a estones) la delinqüència i la migració. Em va alarmar. No perquè no crega que hi haja problemes en aquests dos terrenys, que n'hi ha. Allò que em va alarmar és que, de sobte, els grans temes d'aquests darrers mesos hagueren desaparegut i n'isquera amb força un que és molt perillós.

És possible que siga un pacte d'estat per a evitar parlar del procés de pau. Però també pot ser que el PP haja decidit d'emparar-se de la xenofòbia com a eina política, ni que siga en fase embrionària.
No vull fer demagògia. És indiscutible que la dreta espanyola no se serveix de la xenofòbia (ben fàcil d'excitar) en el mateix grau ni amb la contundència que se'n serveixen la dreta polonesa, alemanya, francesa o anglesa. I no hi ha dubte que fets com els de les Canàries o les famoses bandes de delinqüents de l'est aporten arguments simplistes però efectius que poden acabar desembocant en problemes més grossos. Especialment, si els periodistes ens prestem alegrement a magnificar els aspectes més espectaculars i ressaltar-ne les arestes més complicades. És cert tot això, però també ho és que aquestes darreres setmanes el discurs contra els migrants, un cert discurs contra els migrants, va desacomplexant-se, i la sessió d'ahir del Congrés espanyol em sembla que n'és un indici més.

Allò que m'alarma és no saber on hi ha el límit del debat. Fins on es pot debatre sense provocar un risc social considerable. La migració és, especialment, una gran oportunitat per al país i un envit considerable. Això crec jo. Però ara també és molt difícil de dubtar del fet que la nostra economia necessita els migrants. No cal recórrer als arguments morals. N'hi ha prou amb arguments econòmics més concrets: la nostra economia avui ja no podria funcionar amb normalitat sense els migrants.

A què treu cap, doncs, traure la migració, com a conflicte, a l'aparador mediàtic per excel·lència de la política espanyola? A què treu cap insinuar, amagar la mà després de tirar la pedra, deixar entendre que...?

El problema greu del qual hem de ser conscients, sempre que plantegem el debat migratori, és que cal un gran esforç per a controlar i impedir l'aparició de la xenofòbia. Però que, si aquesta es desborda i contamina la societat, és tremendament difícil d'aturar l'espiral de violència i d'irracionalitat política que sempre l'acompanya.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet