Opinió
-
El malson americà (i II)
Andreu Barnils
02.06.2013
-
La diplomàcia de la rebel·lia
Pere Cardús
29.05.2013
-
Jo a la teua edat
Marta Rojals
27.05.2013
-
El malson americà
Andreu Barnils
26.05.2013
-
No era una transició. Era un carnaval
Xavier Montanyà
23.05.2013
-
Feixistes en estèreo
Pere Cardús
22.05.2013
-
Qui mana, paga
Marta Rojals
20.05.2013
-
Forces vives a Nova York
Andreu Barnils
19.05.2013
-
La fi de l'era Bustos
Xavier Montanyà
17.05.2013
-
Què podem fer contra el CNI?
Pere Cardús
15.05.2013
-
Watxiflei
Marta Rojals
13.05.2013
-
La història d'Occupy Wall Street explicada des de dins
Andreu Barnils
12.05.2013
-
Sobre la violència policíaca
Xavier Montanyà
10.05.2013
Vicent Partal
28.03.2006
Acomiadament lliure
La república viurà avui, amb tota probabilitat, un dia de mobilitzacions històriques. A Catalunya Nord, i a tot l'estat, més d'un miler de liceus i la gran majoria de les universitats protestaran contra la nova legislació, que facilita que qualsevol jove puga ser acomiadat de la primera feina sense justificació, ni tan sols oral. La por dels incidents i el fet que siga indubtable que l'estat francès viu en crisi no haurien d'amagar que el principal motiu de la protesta afecta tothom: la precarització laboral.
És cert que el fet que no existesca cap legislació que permeta l'acomiadament lliure no significa que tots els qui tenim feina en tindrem sempre. I, encara menys, que tindrem la mateixa feina sempre. És cert que tota persona de la nostra societat té el risc de ser acomiadada de la feina i que la feina assegurada, la feina com a 'dret' vitalici no existeix més enllà d'una certa retòrica legislativa. Però entre això i poder acomiadar una persona sense necessitat ni tan sols de donar-li cap explicació del comiat hi ha una distància abismal. Distància que creix més i es fa intolerable, si les contrapartides que l'estat del benestar atorga als qui són acomiadats desapareixen sense deixar rastre alhora que desapareix el lloc de feina.
Que el món és molt complicat no ho pot negar ningú. Que la globalització introdueix mecanismes econòmics perversos en les societats occidentals tampoc no ho pot negar ningú (però en les del tercer món més encara, ep!). Que les condicions econòmiques que varen permetre un estat del benestar fort a Europa ja no hi són, es pot discutir amb arguments certs. Però, dit tot això, l'acomiadament lliure, que és la causa inicial de les protestes de l'estat francès, hauria de restar fora de l'horitzó mental d'una societat avançada, de qualsevol societat avançada. Perquè és contraproduent en termes socials, però també en termes econòmics, en la mesura que introdueix un grau d'inestabilitat al món laboral impossible de pair.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











