Opinió
-
Sí, però no, però no, però sí
Marta Rojals
01.07.2013
-
Mai més pal de paller
Andreu Barnils
30.06.2013
-
Torracollons per exigències del guió
Pere Cardús
26.06.2013
-
'Recuerdo' d'Espanya
Marta Rojals
24.06.2013
-
Carme Junyent: 'Jo no faria servir el concepte llengua oficial'
Andreu Barnils
23.06.2013
-
Debats que no toquen?
Pere Cardús
19.06.2013
-
Desestructures d’estat
Marta Rojals
17.06.2013
-
Moltes gràcies, Carmen Pérez
Andreu Barnils
16.06.2013
-
Junqueras president?
Pere Cardús
12.06.2013
-
L'home llest
Marta Rojals
10.06.2013
-
Yuval, soldat de Jerusalem
Andreu Barnils
09.06.2013
-
Per què no brindaré el dia de la independència
Pere Cardús
05.06.2013
-
Sí, senyor, oi tant, senyor
Marta Rojals
03.06.2013
Vicent Partal
02.06.2010
Significats
Ahir al matí un lector ens va demanar per què qualificàvem de 'detinguts' els ocupants de la flota a Gaza i no de 'segrestats'. Tenia raó i, després d'una reunió de redacció, vam adoptar la precisió terminològica, conscients que (algunes) batalles també es guanyen amb el lèxic.
Un 'detingut' és qui ha estat privat temporalment de llibertat per una autoritat legalment constituïda i d'acord amb els poders que li són atribuïts. No és el cas, evidentment. Perquè l'exèrcit d'Israel no té competències de control de l'ordre públic fora de les seues aigües territorials i, per tant, es tracta, en tot cas, d'un segrest. És a dir de la privació de la llibertat per mitjans violents i sense respecte a la legalitat vigent.
En vist dels fets, és obvi que ser primmirats en el lèxic no és ni de bon tros la cosa més important, ni resoldrà gran cosa. Però no ser-ho és fer el joc, precisament, als qui han violat les normes de la comunitat internacional. I és també deixar-se arrossegar políticament. Cosa que no em sorprèn perquè, de fet, ens passa cada dia.
Com a prova hi ha aquesta picabaralla ridícula amb la paraula 'nacionalitat' i la Real Acadèmia de la llengua espanyola. La RAE considera la possibilitat d'aprovar una definició de 'nacionalitat' completament desvinculada de 'nació', un artifici insòlit des del punt de vista lingüístic. I quina és la raó? Una demanda política: quan es pensaven que es podria aprovar un estatut de Catalunya en què apareixia la paraula 'nacionalitat' algú va tenir la idea que, si el diccionari de la llengua desvinculava 'nacionalitat' de 'nació', ajudaria a privar d'arguments un possible i ben viu sentiment separatista. Estúpid? Sí. Però és així. I si és així, si hi ha qui perd el temps manipulant significats, és que d'alguna cosa deu servir.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











