Opinió
-
Atenció! Comença el compte enrere
Pere Cardús
28.08.2013
-
Democràcia catalana, la primera decisió
Pere Cardús
21.08.2013
-
Contra el consens
Pere Cardús
14.08.2013
-
La lliçó d'en Pedrolo
Pere Cardús
07.08.2013
-
Duran, Herrera i Navarro, un front pel permís per a decidir
Pere Cardús
31.07.2013
-
Encara sort
Marta Rojals
29.07.2013
-
Pere Navarro, frustració o fracàs
Pere Cardús
24.07.2013
-
Digui ‘treinta y tres’
Marta Rojals
22.07.2013
-
La incertesa incòmoda del procés
Pere Cardús
17.07.2013
-
'All you can touch'
Marta Rojals
15.07.2013
-
Els catalanistes del PSC i la síndrome de Bill Murray
Pere Cardús
10.07.2013
-
La memòria dels altres
Marta Rojals
08.07.2013
-
Tossudament alçada
Pere Cardús
03.07.2013
Vicent Partal
01.03.2006
Duquessa d'Alba
La duquessa d'Alba va rebre ahir el títol de filla predilecta d'Andalusia, i es va organitzar una batalla campal. Camperols del SOC i sindicalistes de tota mena se li van plantar al davant amb banderes verdes-i-blanques per protestar, i foren castigats amb una duríssima càrrega de la policia. Costa d'imaginar una escena més tòpica. Dins el palau la Junta, presidida per Chaves, retent homenatge a la terratinent més gran de l'estat mentre a fora els jornalers entomaven garrotades. Devia resultar curiós sentir la senyorassa cantant l'himne d'Andalusia que diu: 'Andalusos aixequeu-vos / Demaneu terra i llibertat!'
La duquesa d'Alba no és una qualsevol. Diuen els qui hi entenen que és la dona que acumula més títols nobiliaris del món (més que no la reina d'Anglaterra i tot). Però és especialment destacable que tinga 34.000 hectàrees de terra, per les quals rep una subvenció anual de dos milions d'euros. Sagnant, en un país com Andalusia on encara és viu el moviment pagès. Segons que afirma el SOC, hi ha mig milió de pagesos sense feina a Andalusia, mentre la major part del territori continua en mans de terratinents. No diré pas que això s'arreglaria amb una reforma agrària. Però tampoc no veig bé que el president del PSOE es dedique a penjar medalles al coll de la persona que molts andalusos consideren el símbol més clar dels terratinents que han mantingut el país econòmicament endarrerit.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











