I ara seus

Durant anys els has vistos actuar de prop. Fan política, sí. Però ben poc els importa quina. Hi són per a guanyar diners. Molts. Tants com siga possible i tan ràpidament com puguen. Van passant els anys i sembla que siguen intocables, immensos, imbatibles. Però, de sobte, hi ha un jutge, manat pels altres, que es posa a furgar una miqueta. I la gomina es glaça de por. I comencen les explicacions improbables. I tu seus. Per allò de veure passar el cadàver...

Ara és l'hora de seure. Has vist com es menjaven bancal rere bancal fins a deixar la casa convertida en una autopista tan espessa com col·lapsada i absurda. Han aixecat hotels siderals a la porta de la ciutat que ara no saben si tancar, símbols d'una opulència de fang. Han fet córrer diners, substàncies, projectes, lleis i mercadeigs. Han fet creure a alcaldes que eren ministres i a ministres que eren lliures. Ho han passat bé. I tant, que ho han passat bé! Amb el talonari fluix i la papada ben oberta.

I ara ens toca de seure a nosaltres i de mirar amb calma, sense gens de pressa. Ara corren a cremar i a amagar papers. S'interroguen si aquell dia no foren massa poc previnguts. Es miren de reüll per veure qui estirarà la manta i què sap de mi. Repassen les frases que cal dir a l'opinió pública, la careta de bona gent que han d'aprendre a fer. I maleeixen, amb raó, el mercenari que els ha posats contra les cordes. Perquè sí. Perquè li han dit que ara tocava això i som-hi! Es pensaven que la bona vida era eterna. Ha durat molt i durarà encara per a alguns. A uns altres, en canvi, els ha arribat l'hora de seure a l'ombra. Tan fresquets com inquiets d'haver descobert que això de la política, quan solament hi ets per a fer diners, a voltes és un negoci ingrat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet