Bausset: homenatge a un home lliure

Ahir va traspassar el senyor Bausset. Josep Lluís Bausset tenia cent un any i des de la seua més tendra joventut no havia parat ni un segon de treballar pel País Valencià, per la nació catalana i per una societat més justa. Per això crec que, precisament en uns moments en què sentim tanta tristesa i desconcert per com van les coses i per com les porten els qui tenen la responsabilitat de dirigir la cosa pública, el seu exemple és un revulsiu que cal posar en relleu i honorar com cal.

No és una simple qüestió d’edat però, evidentment, l’edat és un mèrit. Des de l’Alcúdia el senyor Bausset ha viscut una vida plena al servei del país, testimoni d’un segle llarg en què ha hagut de moure’s entre grans esperances i profundes decepcions. Però Bausset no es va desanimar mai, ni res el va aturar mai. La seua perseverança és ja llegendària i envejable: el mateix jove que als vint any somniava continuava somniant passats els cent. Somniant i fent, perquè són incomptables les iniciatives de tot ordre que han passat per les seues discretes mans durant aquestes fecundes dècades de feina.

Quan fa uns quants mesos li van retre un homenatge més que merescut a València algú va demanar en veu alta com era possible que ningú de nosaltres es declaràs cansat, si el senyor Bausset no hi estava. Com podia ningú estar cansat del nostre país, de la nostra societat, de la nostra gent veient-lo, a ell, esforçant-se cada dia de la seua vida.

I, com si encara hagués de demostrar-ho, quan la Muixeranga va sonar en honor seu va posar-se dempeus, malgrat l’edat i malgrat l’evident dificultat física, fet que emocionà tothom. Podia haver restat assegut i ningú no se n’hauria estranyat ni li ho haguera retret de cap manera. Però, com havia fet tota la vida, es va posar dempeus, no perquè els altres li ho reclamaren, sinó perquè ell volia. La força interior que el va obligar tota la vida a ser un home honest, lliure i responsable és, en definitiva, l’origen de l’estatura moral que tots li reconeixem avui.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El senyor Bausset pot descansar en pau sabent que molts li agraïm tot allò que amb el seu exemple ens ha ensenyat: que, si bé és possible que no n'hi haja prou amb la coherència personal per a canviar la societat, és segur, en canvi, que sense coherència no hi ha llibertat ni dignitat.