Article de varietats

Croquetes 'Ben ben no fos fos'. Ingredients (si et vénen de gust, si no, canvia’ls): espinacs, gorgonzola, ou i farina de galeta. Proporcions: per un quilo d’espinacs mig de gorgonzola. Nota: l’ou i la farina de galeta són per a arrebossar. Les instruccions: comencen a la ratlla següent.

De primer, i dins una olla, fes bullir aigua amb els espinacs i, un cop bullits, escorre’ls fins que no siguin ben eixuts. Quan vulguis, fes daus de gorgonzola. En un altre moment tria un bol i posa-hi una mica d'espinacs (que ja has bullit) amb uns quants daus (si ja els has fets). Aixafa aquests quants daus i la mica d’espinacs amb una forquilla i fes-ne una barreja. I, a aquesta barreja, vés-hi afegint més espinacs i més daus i torna a aixafar i a barrejar i a afegir fins que tot sigui una mescla i no hi hagi d’una banda els espinacs i d'una altra el gorgonzola. Aire.

Tens les mans netes? Quan, de la mescla, n’acabis de fer pilotes: no. I si les faig amb cullera? Fes. I pensa: ara que ja les veus, les tens al cap, si les arrebosses i les fregeixes amb l’oli ben ben calent no fos fos el formatge, te les menges? A platades! Doncs endavant, ara que saps, pots fer saber, el com cuinar croquetes d’espinacs i gorgonzola. 'Ben ben no fos fos' és un nom de mena estúpida.

Llista de compra: oligoelements, activiadors, infusió de iogurt, iogurts d’infusió, cacau de cereals, mel activada, iogurt de iogurt, trugoi, alcohol sense cervesa, tomàquets de tomata, cereals de cacau, poma de cervesa i cervesa sense poma. (Un calvados per a la Norma i uns quants senglars per a l’Obèlix! Si us plau.) Zeros per cent gratuïts al cent per cent, bios diversos ara prohibits, olives verges, amb pinyol, sense i de butxaca. Olives de butxaca. Concentrats actius i oxi actions multi multi de suavitzant natural i sabó artificial. La inventiva és diversa i el gust, de cada persona. I més amunt hi ha alguna paraula que no trobaràs a cap diccionari.

De la varietat neix l’ordre.

Vaig conèixer un diccionari que tenia un sol concepte: correcció. Plana a plana el mateix concepte i, a cadascuna, en una llengua diferent de les altres. Si el llegies del tot, llegies totes les llengües. Jo no en vaig saber pas, però m’era bo de saber que totes les parles el tenien. A les que no, el mateix diccionari els proposava un mot a mida per si mai el necessitaven (que els fes servei, és una altra història). D’un sol concepte?, direu. Direu: quin diccionari més limitat! I és que els diccionaris, naturalment, ho són, limitats. Són: allò que els qui els fan saben fer que siguin. De què n'han fet els experts de l’Institut d’Estudis Catalans del seu, en sabrem cosa el 23 d’abril. I d’aquí a dotze anys, si n’han de fer nova edició, que rumiïn: normativa o de temporada?

marta.leblanc@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet