Opinió
-
El negoci de les vacances
Marta Rojals
22.04.2014
-
The Gray Notebook
Andreu Barnils
20.04.2014
-
Per una reforma constitucional
Pere Cardús
17.04.2014
-
Tot enfilant Xammar amb David Fernàndez i Quim Torra
Bel Zaballa
15.04.2014
-
On són les banderes espanyoles?
Joan-Lluís Lluís
14.04.2014
-
El Pastor i les seves ovelles
Andreu Barnils
13.04.2014
-
L’hora de l'independentisme conseqüent
Pere Cardús
10.04.2014
-
El FIN (Festival Internacional del No)
Marta Rojals
08.04.2014
-
V for Revolution
Andreu Barnils
06.04.2014
-
V de revolució
Andreu Barnils
06.04.2014
-
Manual contra la guerra bruta
Pere Cardús
03.04.2014
-
Purpurina per als indecisos
Marta Rojals
01.04.2014
-
Oh, democràcia impol·luta!
Joan-Lluís Lluís
31.03.2014
Vicent Partal
25.09.2008
Chacón diu que no
Carme Chacón té aspiracions. Tal vegada la de ser la primera presidenta espanyola de govern, quan Zapatero deixe el lloc. És tan frívola com Zapatero i és segurament per això que s'ho pensa. Fa veure que ser dona i mare i catalana són punts. Però quan li diuen que això de la caserna del Bruc és un desficaci i que l'hauria d'abandonar, es torna més militaruda que el José Bono mateix i diu que no, que de cap manera. I diu que no fins i tot quan li expliquen que els seus companys municipals ho demanen. Ni així. Que no, que no i que no. I tota la simpatia se li escorre com el rímmel amb els plors.
La caserna del Bruc és un altre dels absurds que s'allarga anys i panys. És una baluerna mastodòntica, al costat del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona. En un cert moment fou essencial per a mantenir el control de Barcelona. Avui és una incomoditat i prou. Retirar-la de la ciutat i portar-la als afores, com demana l'ajuntament, sembla beneficiós per a tothom. Fins i tot per als militars mateixos que ara han de mantenir un operatiu de seguretat complicadíssim per una instal·lació que no té gens d'importància.
Gens d'importància, tret del símbol. És un símbol, literal, d'ocupació. D'ocupació de territori, d'amenaça sobre el territori, de recordatori al territori. I si cap argument que es vulga examinar porta a creure que fóra beneficiós per a tothom que se n'anara, en resta un de sol que s'hi oposa: marcar presència. Per això la ministressa Chacón no es recorda de semblar simpàtica, jove, 'guai' i catalana. I diu que no. Sense contemplacions. Sense pensar diferent de com pensaria qualsevol altre que el tingueren posat allà on ella va dir que anava amb una mirada diferent i neta perquè era dona i catalana. Una mirada que no li sé veure, francament.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











