Opinió
-
Molt soroll per no res
Pere Cardús
15.05.2014
-
Fes-te emprenedor, dropo!
Marta Rojals
13.05.2014
-
Voteu, voteu, voteu!
Joan-Lluís Lluís
12.05.2014
-
Sebastià Sastre i Papiol
Andreu Barnils
11.05.2014
-
'¡Qué guay!'
Xavi Sarrià
09.05.2014
-
Godot, el regal de Raimon, un ase, una pastanaga i la Tercera Via
Pere Cardús
08.05.2014
-
Bah, només són persones
Marta Rojals
06.05.2014
-
Benvolgut Josep Ramon
Andreu Barnils
04.05.2014
-
La plantofada, Navarro i la pau dels cementiris
Pere Cardús
01.05.2014
-
Els eurosalaris en l'era Skype
Marta Rojals
29.04.2014
-
Aquest Raimon desdibuixat
Joan-Lluís Lluís
28.04.2014
-
Records de la darrera martingala
Andreu Barnils
26.04.2014
-
El risc de tenir un estat propi
Pere Cardús
24.04.2014
Vicent Partal
26.10.2014
Quinze dies
El desconcert que va causar la ruptura de la taula de partits fa ja gairebé quinze dies es va superant a poc a poc . Aquesta setmana els uns i els altres han fet gestos tímids per avalar la consulta, sempre que aquesta siga la porta a unes eleccions plebiscitàries per proclamar la independència, eleccions que alguns especulen que es farien el 25 de gener.
Superat, sembla, l'escull creat per la decisió unilateral de Mas de no seguir endavant amb el 9-N original, la batalla està ara en aconseguir que les plebiscitàries no s'ho mengen tot. És un perill evident. Les plebiscitàries aixequen passions en tots els sentits. També en el partidista, que és el més bàsic de tots. La gent està discutint més si ha d'haver una llista única o no que no pas quants milions de catalans hem d'anar a les urnes el 9-N. I aquest és un error evident. Perquè un mal resutat el 9-N ens allunyaria molt de les eleccions.
Ningú s'atreveix a donar xifres però hi ha algunes obvietats. 800,000 persones van participar en les anteriors consultes populars per la independència, que només es van fer en la meitat de municipis. I el nombre de vots afirmatius en el referèndum de l'estatut de 2006 va ser de 1.899.897. Aquesta és la forquilla bàsica. Forquilla on cal tenir en compte, a més, altres elements importants, com és el fet que la suma de vots independentistes a les últimes catalanes va ser de prop de 1.800.000. Cal comptar, evidentment, amb votants aleshores del PSC i ICV que es sumaran en aquesta ocasió al doble Sí. Però fins i tot amb ells les xifres preocupen.
Siga com siga ara el que toca és anar pas a pas i recuperar les ganes i l'entusiasme de la gent, una mica tocats aquestes dues setmanes després de l'espectacle ofert pel govern i els partits. Però no tenim tot el temps del món per a fer-ho: només en queden dues més de setmanes. I ja està.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











