Opinió

 

<23/88>

Andreu Barnils

03.06.2014

La cara lletja del rei d'Espanya

Quan Juan Carlos I tenia divuit anys, el 1956, el seu germà va aparèixer mort d'un tret de bala. El comunicat oficial de l'ambaixada espanyola va ser aquest: 'Mentre sa Altesa l'Infant Alfons netejava un revòlver aquella nit amb el seu germà, es va disparar un tret que va tocar-li el front i va matar-lo al cap de pocs minuts. L'accident es va produir a les 20.30, quan l'Infant havia tornat del servei religiós de Dijous Sant, en el transcurs del qual havia rebut la santa comunió.'


El comunicat oficial amagava un detall. Va ser Juan Carlos qui va matar el seu germà. Es va saber dies més tard a través de la premsa italiana, que desmentia la versió oficial. Ara sembla que va ser un accident involuntari, però el fet és que no hi ha hagut mai judici per aclarir els fets. Fa poc el canal de televisió nord-americà Discovery Channel va dedicar un capítol sencer a aquest episodi. Una hora sencera, estil americà i amb l'inefable Ansón doblat... a l'espanyol. Una joia.


Quan Juan Carlos I té quaranta-tres anys el coronel Tejero fa un intent de cop d'estat al Congrés dels Diputats espanyol. El famós 23-F. El rei apareix per la televisió i fa aquest discurs. Tot un comunicat oficial. Però torna a haver-hi un petit detall que el comunicat amaga: és el rei qui havia començat aquell cop. Hi ha un llibre que ho va explicar molt abans que Cercas o Pilar Urbano, 'Un Rei cop per cop', escrit fa més de deu anys pel grup de periodistes Patrícia Sverlo. Una altra joia. Grandiosa joia sobre la vida del rei d'Espanya.


Quan Juan Carlos tenia seixanta-tres anys el president Bill Clinton va indultar Marc Rich, un dels homes més perseguits per l'FBI. Multimilionari, corrupte i fugitiu de la justícia nord-americana. L'indult va ser un escàndol nacional. Quatre persones van intercedir en favor de Rich: la seva ex-dona, el primer ministre d'Israel, l'ex-cap del Mossad (Rich havia col·laborat amb els serveis secrets) i el rei d'Espanya, Juan Carlos I. El rei intercedint a favor de criminals multimilionaris cercats per l'FBI. La notícia --de The Economist-- explica al darrer paràgraf l'indult, i és també una joia. Tota sencera.


Hi ha més joies sobre el personatge. Hi ha una entrevista on un jove Juan Carlos I elogia Francisco Franco; un reportatge alemany que demostra la simpatia d'un madur Juan Carlos I pels colpistes del 23-F; l'article al New York Times sobre la fortuna del vell monarca, que el diari xifra en uns 2.300 milions de dòlars; un reportatge televisiu francès sobre les dificultats de la premsa espanyola per a informar lliurement de la monarquia; o la mai prou comentada entrevista amb el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, en què explica els crits i la mala educació del rei en una trobada. Es veu, explica l'home, que el rei estava furiós amb el procés català. Molt furiós. 'Em pensava que m'agafava de les solapes', va dir Esteve.


Tot plegat, la cara lletja del rei espanyol, que també inclou la cara lletja de la premsa. Aquesta notícia d'ahir del Daily Mail diu que el rei Juan Carlos ha tingut mil cinc-centes amants, Lady Di inclosa. Home, vols dir? 


Editorial