Opinió

 

<21/88>

Pere Cardús

26.06.2014

Tercera via? Parlem-ne

Voleu que ens prenguem seriosament una hipotètica proposta de tercera via? Entesos. Diuen que faran una proposta. Parlem-ne. Sigui com sigui, una proposta d'última hora no ens farà pas retirar la pregunta sobre la independència. Els catalans ens expressarem sobre si volem un estat independent tant sí com no. Si algú es pensa que un joc de mans improvisat impedirà que es consulti sobre allò que fa molts anys que es prepara amb honestedat, va ben servit. Però siguem generosos i no descartem d'entrada la possibilitat de prendre'ns seriosament la tercera via.

Que l'estat espanyol demani perdó per l'afusellament del president Lluís Companys en un acte solemne amb les màximes autoritats presidides pel rei Felipe VI.

Que el Tribunal Constitucional esmeni la decisió de liquidar l'estatut aprovat pels catalans en un referèndum i que es restitueixi íntegrament el text aprovat al parlament el setembre del 2005.

Que el govern balear del PP retiri el decret de llengües (TIL) i deixi en pau la comunitat educativa. Que el govern valencià del PP faci possible que els milers de famílies que ara no poden escolaritzar els seus fills en català ho puguin fer. Que s'aturin totes les sentències invasives sobre la immersió lingüística que no reconeixen l'autoritat de la Llei d'Educació de Catalunya. Que se suprimeixi la llei de llengües de l'Aragó que denomina 'LAPAO' el català de la Franja. I, evidentment, que es retiri completament la LOMCE promoguda pel ministre Wert.

Que l'estat espanyol faci la petició formal per a l'oficialitat del català a la Unió Europea. Que el congrés espanyol i el senat reformin sengles reglaments per permetre les intervencions i les activitats parlamentàries en català, èuscar i gallec.

Que l'estat ordeni les inversions immediates per a començar la construcció del corredor mediterrani amb amplada de via europea. Que retiri la proposta de llei de ports que pretén furtar els beneficis del port de Barcelona per finançar les infrastructures deficitàries espanyoles. Que es reconegui la propietat i el control de la gestió de la Generalitat sobre tots els aeroports catalans. Que restin sense efecte els centenars d'acords bilaterals amb més estats que impedeixen als aeroports internacionals d'establir connexions directes amb l'aeroport del Prat i que els obliguen a fer parada al de Madrid.

Que les seleccions catalanes puguin disputar competicions oficials internacionals i no siguin boicotades per les institucions espanyoles. Que els conductors dels Països Catalans puguin portar el CAT a la matrícula enlloc de la E d'Espanya.

Que el govern d'Alberto Fabra retorni els diners de les multes imposades a Acció Cultural del País Valencià i es reconnectin immediatament els repetidors. Que torni a obrir la Ràdio Televisió Valenciana i s'activi automàticament la reciprocitat total dels canals públics de tot el país.

Que es retornin a Catalunya, al País Valencià i a les Illes els interessos pagats en concepte de retorn del crèdit del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i es paguin els deutes de les disposicions addicionals dels estatuts. Que s'ordeni una distribució equitativa i proporcional dels objectius de dèficit públic entre l'estat, els governs autonòmics i els municipis d'acord amb les seves càrregues socials.

Que l'estat espanyol reconegui l'espoliació fiscal sostinguda en una moció aprovada per dues terceres parts del congrés espanyol. I que s'aprovi la reforma del sistema de finançament amb una limitació del dèficit fiscal del 2,5% del PIB.

Que s'estableixi l'obligatorietat d'entendre el català en tots els tribunals de justícia dels Països Catalans per respectar els drets lingüístics dels ciutadans. Que s'acomiadin tots els agents i funcionaris de l'estat que hagin humiliat o discriminat ciutadans per raó de llengua o d'identitat.

Que retirin tots els policies espanyols, guàrdies civils i l'exèrcit del territori català. Que la delegada del govern espanyol procuri pel bon funcionament de les institucions espanyoles a Catalunya i el compliment dels seus compromisos amb el govern i els ciutadans, en lloc d'assetjar --amb diners públics-- els municipis per la bandera espanyola o les mocions de sobirania aprovades.

Que es renunciï definitivament al transvasament del riu Ebre i que s'abandonin tots els projectes que malmeten el territori i el medi natural de les nostres comarques.

Que el rei d'Espanya passi per totes les ciutats i viles cremades durant la guerra de Successió per demanar perdó i reconèixer que és monarca per aquells fets funests. En aquests mateixos actes de petició de perdó, que reconegui que la llengua espanyola va ser una llengua d'imposició i que es va perseguir el català.

Una vegada fet tot això, i no pas abans, estudiarem amb molt de gust qualsevol proposta que ens vulguin fer de convivència i d'encaix. Potser aleshores podrem començar a entendre això de 'la diversitat en la unitat' com una idea positiva i no com un insult a la intel·ligència dels catalans. Nosaltres som gent a qui abelleix el diàleg i el pacte, que aprecia les bones maneres i la voluntat d'entesa. Que no ens prenguin per ases ni per beneits. Tot això s'ha acabat. Catalunya ja no fia. A partir d'ara diem 'fets, no paraules'. Qui vulgui ser escoltat que demostri que s'ho mereix. Mentrestant, no ens feu perdre el temps. La 'diversitat en la unitat' d'aquests últims tres-cents anys ja l'hem tastada. A fe de Déu que l'hem tastada.

Editorial