Opinió
-
Dues banderes per a la mateixa Espanya
Joan-Lluís Lluís
23.06.2014
-
La Caixa, parlem?
Andreu Barnils
22.06.2014
-
Com van esclafar un país
Xavi Sarrià
20.06.2014
-
Grinyol històric
Pere Cardús
19.06.2014
-
'N'hi ha que haver-hi' més hores de castellà
Marta Rojals
17.06.2014
-
Surt Navarro, entra Reuters?
Andreu Barnils
15.06.2014
-
La bèstia malferida
Xavi Sarrià
13.06.2014
-
No subestimem el poder de l'antic règim
Pere Cardús
12.06.2014
-
T’atreveixes a ser milionari?
Marta Rojals
10.06.2014
-
Vint-i-vuit quilòmetres per una profecia
Joan-Lluís Lluís
09.06.2014
-
Rubí, independentista
Andreu Barnils
08.06.2014
-
Canviar el demà
Xavi Sarrià
06.06.2014
-
Les preguntes pertinents de Joan Sales
Pere Cardús
05.06.2014
Vicent Partal
09.07.2008
L'onze per cent
Manca un mes just perquè comencen els Jocs de Pequín i allò que semblava que havia de ser un recorregut complicat, de la torxa i dels jocs mateix, cada vegada s'acosta més a la normalitat. Els jocs olímpics no solen donar sorpreses. Fa dècades que tapen brutícia i misèria sense que el món reaccione, embadocat pel modern circ esportiu. Pequín podria ser-ne una excepció, pel Tíbet, per la manca de llibertat, per tantes coses. Però s'ha imposat de nou la pau olímpica, o siga els negocis i els interessos, que, en això, més que no en esports, consisteix aquest festival, i la Xina creix un onze per cent.
A un mes de començar els jocs no sembla que res haja de ser prou important per a alterar-ne el funcionament. Alguns caps d'estat o de govern han anunciat que farien el boicot a la cerimònia inaugural i això serà tot. Ells dissimularan la vergonya i, als xinesos, la solució, de tan fàcil que és, els farà riure: no els enfocaran ni les càmeres. Punt. No existeixen. Mentrestant, no s'esperen manifestacions en massa, ni atletes rebels ni res que s'acoste mínimament a l'expressió de la indignació i de la repulsa que, a molts, ens inspiren el govern de l'Imperi del Mig i la seua política contrària als drets humans, inclosos els nacionals.
L'olimpisme, doncs, tornarà a triomfar. A Barcelona han hagut de passar anys perquè reste fora de tot dubte que unes persones foren detingudes il·legalment i torturades en una operació dita preventiva, amb la idea d'evitar la presència de l'independentisme en els jocs. Els tribunals (d'Europa, ep!) ja ho han aclarit, però encara ara esperem una autocrítica olímpica de tots aquells qui, sabent què passava, van abaixar el cap i van callar i fer callar, còmplices, convençuts que uns jocs passaven al davant dels drets humans.
I si això va passar en la democràtica i feliç Barcelona, què ens hauria d'estranyar que passara ara a Pequín?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











