Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/88>

Marta Rojals

22.04.2013

Pim-pam-pum

Una vegada més hem fet cap als mitjans de Madrid per saber què tramem a Catalunya. La setmana passada, un diari del grup moderat Intereconomía alertava la pacífica població dependentista: 'Quieren un ejército catalán.' El titular, il·lustrat amb un tanc en erecció i guarnit amb una bandera catalana, partia d'un suposat estudi elaborat per --alerta a la carambola terminològica-- una ONG-assessora-d'ERC-i-presidida-per-un-ex-càrrec-de-la-Generalitat, és a dir: l'Eix del Mal en persona. 


A l'encarregat de passar l'estudi pel Google Translator se li devien posar per corbata: 35.000 temibles barretinaires armats amb el nivell C de l'idioma regional i un pressupost de 3.500 milions d'euros, a deduir dels que robem d'Extremadura i Andalusia i que ara ens sobren dels hospitals. I tot per a mantenir captiva la població l'endemà del referèndum, quan tothom vulgui fugir en massa cap a Albacete o tirar-se a mar.


I als nois del departament de Photoshop també els devia lliscar la goteta pel crani: del poble de Catalunya n'han hagut d'il·lustrar les més grans barbaritats, ara un copia-enganxa d'una senyera sobre un carro de combat de vuit eixos, ara estelades combinades amb esvàstiques, mossos amb kalàixnikovs, urnes amb encaputxats... Ells i els seus col·legues dels diaris més solvents han posat tot el seu art al servei de la pàtria per mostrar a Espanya de què som capaços; només els faltava ara el colofó del canó.


Entenc doncs el neguit de la premsa espanyolista. Quantes vegades no han hagut de denunciar les tortures inhumanes que l'escola catalana infligeix als xiquets que gosen fer pipí en castellà? Si amb la guerra psicològica d'un simple mestre d'escola aconseguim que unes petites cordes vocals genèticament monolingües cantin el 'Cargol treu banya', de què no seria capaç tot un exèrcit entrenat per a l'enfrontament cos a cos? 


I després hi ha l'estratègia. Només cal veure la naturalitat amb què els nadius xifrem les converses davant dels pobres castellanooients monolingües. O aquella mestria de la confusió amb què els desarmem amb la disjuntiva del cafè amb llet o el cafè amb gel. Què no podrien aconseguir uns soldats bilingües a l'hora de despistar els batallons de l'exèrcit imperial? 


I tota aquesta amenaça com es contraresta, a cops de pedra? Qui defensarà la població dependentista l'endemà de la independència? Qui posarà a lloc la massa rebel que ha gosat desafiar l'Una i Grande? Quin espanyol de bé trobarà ara desmesurats els 47 milions d'euros diaris que es gasta l'estat en polítiques de defensa? I els catalans reclamant-los-els per a evitar les retallades en educació. Sí, sí, educació, l'excusa universal... Mira per a què els volíem. Com això de lamentar-nos que el Ministerio de Defensa es poleixi en quinze dies el pressupost anual de totes les universitats catalanes. A sobre que els provoquem, encara pretenem que es continguin?

Editorial