Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/88>

Joan Manuel Tresserras

03.04.2012

Tresserras: 'Querol simplement explica qui condiciona la política de CiU a la Corporació'

El que ha passat aquests dies no em sorprèn pas. Hi ha una formació política que té una concepció dels mitjans públics de caràcter instrumental al servei del govern, si al govern, hi són ells. I per això pacten amb qui pacten. I l'Armand Querol simplement es fa una foto; agafa un tema anecdòtic, aparentment, que és el del mapa del temps, per explicar a la població d'una manera més o menys clara i evident qui condiciona la política de CiU a la Corporació: el Partit Popular. 


Ningú no es pot sorprendre del que passa ara, perquè sempre ha estat molt evident que era d'aquesta manera. Sempre hi ha hagut aquesta concepció instrumental. I per més que Convergència faci congressos inflamats, el soci polític és el que és. El PP condiciona l'acció de govern, però no té la majoria i, per tant si volen veure un altre mapa, m'imagino que s'hauran de comprar un atles audiovisual. No crec que això tingui cap mena de conseqüència immediata perquè per a CiU seria fer el ridícul, i no crec que els treballadors acceptessin unes mesures d'aquesta mena sense que hi hagués un gran escàndol públic. Però l'habilitat de l'Armand Querol és de fer evident que es pot permetre el luxe de dir aquestes coses. I els altres, CiU, si volen, ja poden convocar uns jocs florals.

La situació d'ara és la conseqüència lògica de l'actitud i la concepció que hi ha hagut des de CiU respecte dels mitjans públics. Quan ja havia dimitit el president anterior, l'Albert Sáez, van obstruir-ne el relleu pel nou president i van forçar la modificació de la llei. Ja havien planificat un cop d'estat dins la Corporació, que permetia passar de dotze membres a onze, i amb això forçar una majoria. I ells ja van comentar en privat que d'aquesta manera tindrien el control fins a les eleccions. Ara han trigat temps, però han acabat prenent les decisions per a tenir el control de la Corporació. Aquesta és la concepció instrumental contra la qual en aquest país hem lluitant tots aquests anys. La gent pot fer una cosa molt senzilla: demanar als treballadors de la Corporació en quin període han sentit que tenien més llibertat i quan hi ha hagut menys ingerències polítiques. Que parli la gent, que parli el comitè d'empresa, el Sindicat de Periodistes, els altres sindicats presents a la Corporació, el comitè de redacció…

La idea de servei públic, se l'han saltada. Hi ha una visió instrumental de la Corporació, que és l'empresa més important que ha tingut mai la cultura catalana. Si es debilita el lideratge de TV3 i es perjudica com a plataforma de publicitat, es perjudica al teixit de la petita i mitjana empresa de Catalunya que utilitza la Corporació com a plataforma principal per arribar als seus clients potencials. I aquesta reducció pressupostària té efectes directament en el teixit econòmic del país; és un perjudici gravíssim. Té conseqüències en termes de reputació del país, de projecció de cara enfora, de fer de motor del conjunt del sector audiovisual perquè, a sobre, és un sector que és estratègic en el procés cap a la construcció de l'economia del coneixement… Els efectes que té interpretar malament quin és el paper de la Corporació són terribles. En el terreny cultural, en el lingüistic, en el del pluralisme i també en el terreny econòmic. Perquè perjudiquen empreses que no tenen una plataforma alternativa a TV3. No hi ha una plataforma a Catalunya tan potent de difusió d'un missatge.

La televisió té un paper protagonista. I nosaltres tenim una bona televisió, que funciona bé, amb un bon equip directiu. Bandegen tot això sense saber què esperen fer. No entenen el sector. La segregació de Cultura i Comunicació, portant Comunicació a Presidència, vol dir polititzar l'àmbit de la comunicació i portar-lo directament al cor del poder. Fóra millor que la Conselleria de Cultura tingués mitjans de comunicació, perquè descarregaria de temptacions de politització els mitjans públics, amb un conseller de cultura perfectament competent i que coneix l'àmbit prou bé per a fer de gestor principal d'aquests mitjans.


Joan Manuel Tresserras, ex-conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Editorial