El problema de l’home (i de la dona)

Remenant llibres per casa, et sobta el títol d’un volumet que et van fer comprar a la carrera: ‘El problema del hombre’, de Joseph Gevaert (‘El problema de l'home’, per entendre'ns). I et sobta avui, i no quinze anys enrere, perquè amb tot això del llenguatge no-sexista, paritari, igualitari i blablablà, que multiplica absurdament la longitud dels discursos amb la duplicitat dels ‘nens i nenes’ obviant que podem dir-ne ‘infants’, i del reconsagrat ‘tots i totes’, obviant que podem dir-ne ‘tothom’, doncs que el cervell se t’hi va fent, se t’hi va fent, i et trobes que títols com aquest, que un dia t’havien semblat innocents declaracions filosòfico-universals, avui t’acaben suggerint continguts del tot terrenals referents a disfuncions erèctils, ejaculacions precoces, insuficiències prostàtiques i altres ‘problemes de l'home’ per l'estil.

Aleshores, tot rumiant com el pobre Joseph podria evitar avui dia que a les llibreries no l’ubiquessin al costat del Bolinches, fas cap a la ‘Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya’, i et trobes amb 17 pàgines de recomanacions de gran utilitat per a sortir-te’n en el terreny relliscós de la igualtat galàctica. La que t’interessa pel que fa al cas, proposa de ‘recórrer a mots epicens com ara ‘persona’’.

Molt rebé. ‘El problema de la persona’ pot ser una opció provisional fins que el 2150 els mascles no reclamin la variant ‘el persó’, i ja hi tornarem a ser. Potser podríem curar-nos en salut i especificar ‘El problema de la persona d’ambdós sexes, indistintament (però no simultàniament)’. La cosa se’ns complica, perquè, com ja ens adverteix el document:

- [...] no se n'ha d'abusar perquè sovint va en contra del principi d’economia lingüística i perquè comporta una certa complicació sintàctica i semàntica. Per exemple: [...] ‘bombers’ en comptes de [...] ‘les persones encarregades de l’extinció d’incendis’.

- La solució ‘persones treballadores’ en comptes de ‘treballadors’ pot donar a entendre que parlem de persones que treballen molt.

- L’expressió ‘persones consumidores’ pot suggerir que es tracta de persones que consumeixen en excés.

Coi, evidentment. Perquè les lleis del llenguatge ja hi eren abans que ens entestéssim a tornar-les a inventar. A aquesta servidora li ha costat molts anys d’adoctrinament malai per aconseguir de sentir-se ofesa i/o exclosa quan l’alcaldable de torn de la seua ciutat adoptiva es referia als barcelonins, i no als barcelonins i les barcelonines, com hi ha món! És més, està tan adoctrinada que ja dubta si amb això de posar sistemàticament les femelles en segon terme, com en la fórmula ‘els nens i nenes’, i ‘tots i totes’, no estaríem pas reimplantant o fomentant l’ancestral subordinació de la dona a l’home, entenent l’home com a persona del sexe masculí, entenent la persona com a etcètera, etcètera. És com aquell primer blanc que arriba a l’Àfrica, veu per primer cop un negre i li diu: Ets negre! I el negre li respon: Que sóc què?

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

'És com aquell primer blanc que arriba a l’Àfrica, veu per primer cop un negre i li diu: Ets negre! I el negre li respon: Que sóc què? '