Opinió
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015
-
'Se puede' o 'no se puede'?
Marta Rojals
23.06.2015
Vicent Partal
19.07.2010
Òmnium
Ara que ha passat una setmana de la manifestació és hora de dir-ho: les coses no passen perquè sí. I en aquest cas Òmnium va tenir un paper essencial que cal reconèixer i que ens hauria de portar a reforçar tant com puguem una institució que ha guanyat aquests darrers anys una centralitat i una credibilitat indiscutides.
És evident que la manifestació no és Òmnium i prou. Ningú no ho pretén, això. Però Òmnium va tenir un paper decisiu en la convocatòria, en el desenvolupament i en l'èxit. Va tenir el paper central probablement perquè podia fer-lo. Perquè és una institució apreciada i amb credibilitat, que ha sabut passar per la difícil maroma de la independència dels partits i de les institucions sense eixir-ne escaldada.
Això ha estat així per l'esforç tenaç de la gent que des que es fundà, sota la dictadura, fins avui ha sabut aportar treball, qualitat i saber fer a una entitat que entén que llengua i cultura és essencial per a fer país. Amb Acció Cultural del País Valencià o Obra Cultural Balear, però també amb moviments com Escola Valenciana, Òmnium representa la punta de llança de la societat civil, organitzada, activa i capaç de dirigir i aguantar tota mena de pressions quan la situació esdevé més difícil.
Òmnium, a més, ho fa, tot això, amb tan sols 20.000 socis. Una manera de regraciar-li l'esforç de la manifestació seria d'apuntar-s'hi i de fer més forta aquesta entitat clau de la societat civil. Ho podeu fer sense eixir d'internet.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











