Opiniů

<2/88>

Vicent Partal

22.04.2009

Els anys que ens esperen

Aquests dies el reguitzell de rumors, insinuacions i apunts de maniobra t√†ctica dins la pol√≠tica catalana √©s interminable. Al centre del cafarna√ľm hi ha, de moment, Esquerra Republicana, que en quaranta-vuit hores va passar de segellar la pau en les altures a obrir les portes de l'infern a una part dels seus militants. All√≤ que puga fer Reagrupament.cat marcar√† el futur immediat de la pol√≠tica catalana, per√≤ l'espectacularitat d'aquesta batalla ha llevat import√†ncia a uns altres fronts oberts, no menys interessants, com el trencament de Ciutadans o l'emerg√®ncia de forces noves que podrien arribar a entrar al pr√≤xim parlament, com ara les CUP o la Plataforma per Catalunya. A menys de dos anys de les eleccions les inc√≤gnites s'acumulen.

La pega, una de les pegues, de les enquestes electorals m√©s convencionals √©s que solament tenen en compte els qui ja s√≥n parlamentaris. Les que ens arriben, totes molt un√†nimes, dibuixen un panorama en qu√® CiU puja molt, per√≤ sense arribar a la majoria absoluta i en qu√® el PSC puja poc i no pot compensar la davallada d'ICV ni, sobretot, d'Esquerra, fet que no permet de repetir el tripartit. La pres√®ncia de PP i Ciutadans sembla assegurada, per√≤, aquest darrer espai, veurem si l'ocupa el partit actual o si el cedeixen, a les bones o les males, a l'UDyP de Rosa D√≠ez. Personalment, crec que si UDyP vol absorbir-los, ser√† dif√≠cil que Ciutadans aguante. En tot cas, sobre el paper aquest seria l'√ļnic dubte, per√≤ tot indica que la pr√≤xima legislatura consolidar√† el model d'un parlament de Catalunya amb sis partits.

Dit aix√≤, s'obre l'interrogant de si no anirem a m√©s, perqu√® l'efervesc√®ncia √©s notable. En les dades demosc√≤piques, no hi apareixen els partits que no s√≥n al parlament, per√≤ avui comen√ßa a ser un lloc com√ļ de qualsevol conversa pol√≠tica informada demanar-se si no tindrem un parlament de set, vuit o fins i tot nou partits (que seria una plasmaci√≥ prou adequada de la confusi√≥ i del desconcert que regna al pa√≠s).

En aquest sentit hi ha moltes expectatives posades en les CUP. Les Candidatures d'Unitat Popular han anat fent un treball s√≤lid en l'ambit municipal i aquest estiu debatran si es presenten a les eleccions nacionals o no. Els resultats municipals no asseguren de cap manera que es puga traslladar l'espai que representen al parlament, per√≤ l'avan√ß municipal inquieta els partits que actualment s√≥n al parlament. Sobretot Esquerra i Iniciativa, que veuen possible que una part dels seus votants m√©s desencantats opten per una candidatura rupturista, vist que des del govern els han defraudat (Iniciativa especialment, amb la pol√®mica gesti√≥ del Departament d'Interior). Als ajuntaments on tenen representaci√≥, a m√©s, han esperonat din√†miques de calat fort, com s'ha vist en la recent moci√≥ de censura de Vilafranca. Dins les CUP, tanmateix, no tothom ho veu clar i la cohesi√≥ interna no √©s segura en una q√ľesti√≥ tan sensible com aquesta. El pes del municipalisme √©s gran i el perill d'embarcar-se en una aventura nacional √©s evident. Per√≤ tamb√© ho √©s que oportunitats tan favorables de consolidar-se nacionalment com aquesta en tindran poques.

I per si no n'hi havia prou, la situaci√≥ de Reagrupament.cat representa un dubte m√©s. Si finalment es veu for√ßat a fer una candidatura al marge d'Esquerra, segur que una part de votants dubtar√† entre les CUP o Reagrupament. Hi ha lloc per a tots dos? En dubte, per√≤ ning√ļ no ho sap de cert, encara que dependr√† molt de com aguante Esquerra. Que el missatge de Carretero ha impactat √©s fora de dubte. Per alguna ra√≥ que no acabe d'entendre la direcci√≥ d'Esquerra va convertint-se en el millor propagandista del seu ex-conseller. Seria m√©s raonable que foren discrets i no contribu√Įren a fer m√©s gros el problema, per√≤ ja es veu que no ho volen fer. Potser perqu√® estan molt segurs que no arrossegar√† ning√ļ. En petit comit√® diuen que aix√≤ √©s com la maniobra del PI d'√Ängel Colom i que acabar√† igual, per√≤ em sembla que van equivocats. I, encara que fos aix√≠, no entenc que precisament quan les enquestes mostren un√†niment que Esquerra √©s al llindar de ser prescindible, siguen ells mateixos que optin per prescindir d'una part dels militants i dels votants. La cua de palla de Carretero √©s que, si reclama la transversalitat, haur√† de crear-la i aix√≤ no √©s f√†cil. I no t√© una estructura real, i aix√≤ no s'improvisa. Pot agrupar al seu voltant iniciatives menors que han anat apareixent elsaquests darrers anys com el Partit Republic√† Catal√† o For√ßa Catalunya, per√≤ amb aix√≤ no en t√© pas prou, ni de bon tros. Carretero, en tot cas, pot sorprendre si sap jugar les seues cartes b√©. Per√≤ li ser√† molt complicat.

I per si el panorama no fos prou difícil, enllà, molt en la penombra, es veu venir que el missatge xenòfob de Plataforma x Catalunya pot calar fins a l'extrem de portar-los al parlament, per a vergonya de tots nosaltres.

Manquen encara no dos anys, doncs, per a les pr√≤ximes eleccions catalanes i la incertesa del mapa pol√≠tic catal√† √©s molt notable. Qualsevol aposta que fem avui segurament que ser√† desmentida i el joc √©s m√©s obert que mai. All√≤ que sembla dif√≠cil d'imaginar, ara mateix, √©s que al pr√≤xim parlament, hi haja els sis partits que t√© aquest. Enmig d'un magma com el que tenim sota el peus √©s m√©s f√†cil pensar que s'obriran oportunitats i que solament els dos grans, CiU i PSC, mantindran una quota notable de suport ciutad√†. Afegim-hi les conseq√ľ√®ncies que tindr√† un pacte de finan√ßament mal lligat i la sent√®ncia de l'estatut i podem coincidir a pensar que aquests dos anys que v√©nen poden ser apassionants, trepidants.

Editorial