Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/88>

Vicent Partal

16.12.2008

La victòria

Ahir la Generalitat va donar per perduda la batalla: ciutadania deixarà d'ensenyar-se en anglès i les reivindicacions de la comunitat educativa valenciana seran tingudes en compte pel nostre govern, que havia volgut imposar el seu criteri, seguint el seu costum. Ho diré d'una altra manera: el PP reconeix sense dissimular gaire que ha perdut i fa marxa enrere. Això és tota una notícia al País Valencià de la prepotència tirànica. És la victòria dels mestres, la victòria dels manifestants, la victòria de la raó. La primera de les moltes que han d'arribar.

Vaig escriure fa setmanes que el PP havia perdut de vista l'horitzó, de tant cofoi que se sentia dels resultats electorals, i que això li faria cometre errors greus. El primer, i no serà el darrer, ha estat d'obligar a ensenyar ciutadania en anglès. Una obligació que no té més raó que el fet de voler-la boicotar per motius ideològics, però que ha desfermat un rebuig monumental, que es va expressar amb tota rotunditat en la manifestació del dia 29 de novembre.

Ara ha de canviar de posició, a conseqüència de l'allau de protestes i de l'amenaça de la vaga prevista per a demà, que de moment queda ajornada.

Lliçons? De primer, una de ben òbvia: que es pot guanyar el PP, cosa que al País Valencià començava a semblar impossible. Una altra: just quan els partits de l'oposició es manifesten més tous i disposats a anar al centre, la reacció social marca un abans i un després. I encara una tercera: es va demostrar a la manifestació, i fa dècades que es demostra, que solament hi ha una alternativa al País Valencià que tenim, i aquesta és el nacionalisme. Un nacionalisme incapaç de demostrar políticament la seua enorme força social. però que, una vegada i una altra, i ja fa unes quantes dècades!, és el dic que aguanta la inundació de vergonya i d’opereta que hem de sofrir.

No hi ha res, sinó les circumstàncies, que faça que els valencians visquem com vivim. No ens pesa cap càstig diví, ni tenim cap ADN alterat. No hi ha una història escrita enlloc que diga que nosaltres hàgem de viure en una societat tan mesquina, bruta i lletja com vivim. Aquesta victòria d'ahir, que no és gens petita, ens ho recorda, per si calia.

Editorial