Opinió
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015
-
'Se puede' o 'no se puede'?
Marta Rojals
23.06.2015
Vicent Partal
11.11.2008
Noranta anys després
Avui fa noranta anys que es va acabar la Primera Guerra Mundial. Va fer quaranta milions de morts, vint dels quals civils. En un sol dia van morir prop de trenta mil persones al principi de la cruel batalla del Somme, una batalla que tota sola acabà emportant-se un milió de morts, en un macabre rècord que encara no ha estat superat. Noranta anys després, els protagonistes d'aquella guerra viuen en pau convertits, de fet, en un sol país, gràcies a la Unió Europea. De tant en tant mirar enrere ens ha de servir també per valorar el present.
Però no hi ha únicament els quatre anys d'aquella guerra. Abans hi havia hagut la guerra franco-prussiana i les guerres napoleòniques. I després encara havia de venir la Segona Guerra Mundial, amb seixanta milions de morts, entre els quals els dotze milions dels camps nazis, la monstruositat més gran perpetrada fins ara per la humanitat. I com a conseqüència, la divisió d'Europa i l'amenaça nuclear i la guerra freda.
És des d'aquesta perspectiva, també, que hauríem de mirar el fascinant procés de creació de la Unió Europea. Els francesos i els alemanys són els mateixos, Estrasburg i el Rin continuen essent on eren i París i Berlín no s'han mogut ni un pam de lloc. Però allò ja no pot tornar a passar. Ni la invasió de Napoleó ni la campanya del Leire ni els forns criminals d'Auschwitz ni el bombardeig de Dresden. No ha estat fàcil arribar on som, però tan posseïts com vivim per la immediatesa no hauríem de caure en l'error d'oblidar el nostre passat. Ni com fou d'horrible.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015