Opinió

 

<2/88>

Marta Rojals

04.04.2008

L’acompanyo en el (ciber)sentiment

Hom s'adona que es va fent gran en la mesura que cada any que cau ha de concórrer a un nombre creixent d’enterraments. Són cerimònies (com passa amb els comiats de soltera o els lliuraments del premi al català de l’any) a les quals no fa gens d'il·lusió d'assistir. Doncs ara resulta que una empresa del Regne Unit ha tingut la brillant pensada d’oferir la transmissió de funerals 'online' i la possibilitat d’enviar, amb allò que se’n diu un clic, les sempre tan sentides condolences des de qualsevol cantó de món.

Per menys de cent euros, que avui es gasten de qualsevol manera, els operaris de Wesley Music t'instal·laran discretament una càmera a peu d'exèquies, fent-les així extensives a tots els afligits virtuals que disposin de la contrasenya corresponent. Si la cosa té èxit i s'implanta a casa nostra, ja m'imagino el caràcter innovador que poden prendre les esqueles: 'la cerimònia de comiat tindrà lloc avui, a tal hora, a la parròquia tal i a www.trobaremafaltar/tietajosefina.net (password: tietajosefina). No s'hi convida particularment'. I cal pensar també en l'avantatge que significaria el servei per al nombrós grup a qui les xacres pròpies de l'edat ja no permeten gaires tragins: padrina, no s'amoïni, que 'l'enterro' de la Pepa de cal Frare l'hi passarem per l'internet, sí, com el nostre Arnau que fa l'Erasmus.

Ara, trobo que aquesta magnífica idea no hauria de quedar relegada a les misèries de la vida. Proposo que qui ho tingui a l'abast consideri la possibilitat d'oferir batejos, comunions i casaments 'online', i no li faltaran els possibles. El negoci seria redó i a tres bandes: la dels ofertors del servei, per motius evidents; la dels convidadors, per la baixa substancial de coberts, i, sobretot, la banda de les convidades, que al meu entendre són les qui en traurien un profit més sucós: donat el cas d'un casori webcast, no tan sols s'estalviarien la despesa del vestit (de temporada), dels complements (de conjunt), les sessions d'UVA (de cuita-corrents), la pentinadora, 'l'estéticienne', etcètera, sinó que, a més a més, amb aquella desimboltura que permet la distància, podrien fer passar pel judici de l'ull l'abillament incomparable de les sogres, amigues i cunyades dels contraents des del bell mig del sofà de casa, còmodament escarxofades i amb xandall i sabatilles de retaló; amb tot, això sí, segur que no hi faltarà la copeta de cava a punta de dits per brindar, amb un somriure serrat i murri, per la benedicció de les noves tecnologies (i una miqueta, també, pels nuvis).

Editorial