Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/88>

Vicent Partal

11.05.2007

Bernie, l'electrodomèstica Rita i la cova

Trobe sensacional que València sols puga tenir un gran premi de Fórmula 1, si guanya el PP. És una caricatura tan esperpèntica que fins i tot fa riure. Ho té tot: l'Agag, l'Aznar, remenant la cua. Els constructors exigint un circuit nou, tot i que ja hi ha el de Xest, per a omplir-se de noves plusvàlues les butxaques. Rita i Camps vinga fer-se fotos i repetir que no hi ha lloc millor al món, essent així que som al lloc on hi ha més barraques que fan d'escoles i on pesa encara el record dels 43 morts del metro. I quinze minuts de Canal9 sobre l'anunci mentre el PP s'esforça a evitar que es puga veure el film 'Ja en tenim prou'. Es pot tenir més barra?

Quan ho vaig oir no m'ho podia creure. Que el tal Ecclestone condicione el gran premi de Fórmula 1 a València a la victòria del PP és un insult. A mi, com a valencià, m'insulta. O som bons per a organitzar-lo o no ho som. O ens el mereixem o no. Però què es pensa aquest personatge? Qui és ell per a interferir d'aquesta manera tan barroera un procés democràtic? Li semblem, els valencians, una espècie de colònia asiàtica on el 'sahib' de torn ve a portar la llum a uns desgraciats mentre els funcionaris colonials li riuen les gràcies?

Ben cert és que la seua història l'avala i el posa al nivell dels seus amfitrions. Hi ha els seus inacabables tripijocs econòmics (ben sovint sota disputa judicial). O les seues eixides de to masclistes, com la que va infligir a Danica Patrick. Ho recorda encara mister Ecclestone? Va dir en públic que no li agradaven les dones al volant i que haurien de vestir sempre de blanc perquè són sinó un electrodomèstic. Evidentment, Rita Barberà vestia ahir impecablement de blanc. No caldria sinó. Electrodomèstica. O segurament domèstica i prou.

Jo no sé si amb imbecil·litats com aquesta es guanyen eleccions, però podria passar que d'ací a uns quants mesos o uns quants anys ens assabentàrem de veritat del contingut real de l'acord. Com va passar quan Bernie va regalar un milió de lliures a Tony Blair pocs mesos abans que el govern britànic canviara les lleis antitabac per a permetre la publicitat a la Fórmula 1. Casual no? Blair, que ahir va anunciar, per fi, que ens alliberava de la seua presència política, encara ho recorda perquè va estar a un pas de perdre el càrrec arran de l'escàndol i es va veure forçat a tornar el milió a Ecclestone i a demanar disculpes públiques als electors.

Bona manera aquesta, doncs, de començar la campanya. Per si algú tenia dubtes sobre la classe d'ocells amb qui ens juguem el futur els valencians. I si no en teníem prou, amb els monstres locals, havia d'arribar encara un personatge com aquest Ecclestone, amb el seu galdós currículum, a posar-hi la cirereta i a cobrar. No es pensen pas que tot aquest numeret energúmens com aquest el fan debades.... S'apunten a qualsevol cova, però tenen un preu que no perdonen ni rebaixen.

Potser, com hi ha qui opina, un espectacle tan lamentable com aquest tan sols és l'evidència del nerviosisme que viu el PP valencià per la perspectiva, no ja de perdre el poder polític, sinó de perdre la capacitat de negoci que el poder polític els habilita. M'agradaria creure-m'ho, però no ens refiem. Que ells, cap d'ells, no és gent de fiar. Gens.

Editorial