Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/88>

Maria Antònia Oliver

23.10.2006

L'Illa de les rotondes

Una amiga meva que viu a Campanet explicava, s'altre dia de pagès (que és així com anomenem a Mallorca un dia passat que tant pot ser ahir com fa dos mesos), que quan li varen donar el cotxe nou va decidir anar a Palma, però que quan va passar per Inca es va embullar amb les rotondes i no sabia com sortir-ne. Ho contava ferest. I com que la meva amiga és molt graciosa, tots vàrem riure per les butxaques.

Ara, el riure se te'n va i es converteix en plorera, una mescla d'impotència i de ràbia, quan te passeges per l'illa en cotxe. A part de les autopistes i/o autovies que fan, a part de les carreteres que s'amplien o que simplements se'ls hi passa per damunt una capa de quitrà per fer guapo i que al cap d'un temps o a la primera ploguda ja tornen a estar plenes de forats i de bonys, a part de les destrosses físiques i anímiques que pateix aquesta Roqueta per culpa del ciment i dels senyors polítics i les senyores polítiques que el fan posar, a mi també m'al·lucinen les rotondes que et trobes, no només a les entrades i a les sortides d'una pista-via, sinó per tot arreu.

Ja sé que una rotonda és un estalviador de semàfors; que fa que la gent que va massa ràpida hagi d'anar més a poc a poc; que és un estri per evitar accidents i perquè el trànsit vagi més per l'adreçador; tot això ja ho sé. Però si no us heu trobat mai a les rotondes-ponts-túnels (tot junt, tot mesclat) que hi ha a les autovies de Mallorca, no sabeu que és estar perduda i amb el cap més gros que l'estàtua de Mossen Alcover a Manacor. Perquè són descomunals: semblen fets per gegants i per a gegants (i gegantes), i tu, que ets de mida normal, com tothom, et veus donant voltes amunt i avall, per ponts dignes del Golden Gate i per túnels dignes del Canal de la Mànega, i això quan només ets a una illa que, de punta a punta, de Farrutx a Sant Elm, no arriba ni als cent quilòmetres; perquè estan mal senyalitzades, i si vols anar a Porreres ves alerta perquè et trobaràs, sense saber com, a Son Servera, i si vols anar al port a agafar el vaixell et pots trobar a Andratx.

Aquest és el darrer correu que he rebut d'uns amics sobre la questió: Està tan mal senyalitzat el camí cap a l'Estació Marítima que quasi perdem el vaixell. Vam entrar al darrer minut amb els últims camions i a sobre ens van renyar.

A sobre et renyen. Animé!

Editorial