Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/88>

Vicent Partal

14.09.2006

Un estat que no va

Hi ha situacions que et deixen estupefacte. Com és possible que tot ahir no circularen trens entre València i Barcelona? Com és possible que un Euromed passara la nit abandonat sense que ningú poguera trobar els autobusos necessaris per a rescatar-ne els viatgers? La suma d'aquesta crisi i la de l'aeroport de Barcelona és cruel perquè fa l'efecte que ningú no mane, que ningú no prenga decisions, que ningú no sàpiga què fer. Ni Renfe, ni Aena, ni els governs dels quals depenen, que no paren d'omplir-se la boca de competitivitat, però que no són ni capaços de trobar un autobús de reserva.

Aparentment la cosa és senzilla. Tu tens un tren que no va perquè plou molt. Deixant a banda si la pluja ha d'aturar un tren com l'Euromed, resulta sorprenent que ningú no pensara en alternatives ni a pal·liar les contrarietats dels usuaris d'aquest servei capital del país. Puc arribar a entendre que el primer Euromed, el que s'aturà de nit, tinguera un cert retard a l'hora d'evacuar-lo, per la sorpresa. Però que durant tot ahir Renfe no fóra capaç d'organitzar un miserable servei alternatiu d'autobusos crec que és insòlit. Va deixar milers de persones, a València i a Barcelona, sense alternativa de transport públic i no es va ni immutar.

En un altre país les autoritats s'hagueren mobilitzat per resoldre un contratemps d'aquesta dimensió, especialment per responsabilitat envers els usuaris. Em costa d'imaginar una reacció de cap govern de qualsevol altre país que fóra com la que hem viscut ací: deixar passar les hores per veure si la situació s'arreglava sola, sense ni tan sols organitzar un servei d'informació decent.

La mateixa cosa va ocórrer a l'aeroport de Barcelona, quan els treballadors de terra d'Ibèria decidiren unilateralment d'apoderar-se de la instal·lació.

Qui mana, doncs? O és que no mana ningú? Tanta eficàcia pregonada als quatre vents i ni els governs de les generalitats ni l'espanyol no saberen clavar un bon cop de puny sobre la taula ni posar ordre al desori. En el cas de l'aeroport, la imatge del conseller Saura eixint de l'avió i queixant-se a les càmeres fou insòlita. Que no era conseller? La seva faena no és de queixar-se a la TV, sinó d'arreglar la situació des del govern, o de forçar el govern espanyol a arreglar-la. I ahir va ser pitjor encara. Tret d'una declaració curta de la consellera Tura, ahir no vam sentir cap polític, ni de dalt ni de baix, que diguera ni una sola paraula sobre el fet que el corredor mediterrani (que tants discursos farceix) estiguera inactiu hores i hores. La culpa és de Renfe, en aquest cas, o d'Aena, en l'altre. Però tanta indolència política crida l'atenció. I, a més, l'eficàcia i la modernitat de què tant gosa presumir l'estat espanyol en resulta seriosament qüestionada i compromesa. O és que hem de pensar que situacions com aquestes no passarien a Madrid?

Editorial