Opinió

Pere Cardús

17.07.2014

Travessar el riu temptejant les pedres

Deng Xiaoping, el màxim dirigent de la Xina Popular pocs anys després de la mort de Mao, va descriure el procés d'obertura econòmica que va pilotar a partir del 1978 amb una metàfora: 'Travessar el riu temptejant les pedres.' Més o menys com fem els catalans per aconseguir la independència. La cita del dirigent comunista xinès --un modernitzador, però també un repressor implacable-- l'he recordada tot pensant en això que solem anomenar 'el full de ruta'.


Fer un full de ruta és més útil que no pas pretendre complir-lo fil per randa. Vull dir que escriure un full de ruta és un bon exercici perquè obliga a preveure totes les situacions i totes les opcions que trobarem en el camí cap a l'objectiu. També serveix per a comunicar amb més realisme el camí cap a l'objectiu, mirant de deixar a banda el màxim d'incerteses possibles. Però farem mal fet si pensem que el full de ruta és un camí tancat i sense improvisacions.


M'agraden més els mapes de navegació que no els fulls de ruta. És a dir, m'estimo més conèixer pam a pam el terreny que transito que no pas pretendre saber per on passaré en tot moment. Coneixent bé el terreny, seré capaç d'improvisar nous camins si el que havia dibuixat al principi el trobo vedat.


Deng Xiaoping va impulsar les reformes econòmiques que van fer despertar el drac roig sense tenir cap certesa del camí que prendria la bèstia, segons que reconeixia ell mateix. Certament, va travessar el riu temptejant les pedres. I nosaltres, en la nostra dimensió i en un context sortosament ben diferent, també temptegem les pedres del riu. Per això, sobretot ens hem d'aplicar a endevinar on hi ha les pedres més fermes i ben assentades. En aquest camí, els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional són com una benedicció de Déu, perquè fan exactament això: mirar de detectar les pedres, saber on són i com les podem trepitjar perquè no ens facin caure de cul a l'aigua. Aquests informes són més una carta de navegació que no pas un full de ruta. Dibuixen les possibilitats, els terrenys, les hipòtesis i les alternatives de cada situació.


Entenc que cal traçar un camí prioritari que susciti un cert consens de tots els agents sobiranistes i democràtics. Antoine de Saint-Exupéry ho deia d'aquesta manera: 'Si vols construir un vaixell, no comencis tallant la fusta i distribuint la feina. Primer transmet als teus homes l'anhel de la mar lliure i oberta.' I tenia raó. El full de ruta ha d'ajudar a transmetre l'anhel de la mar lliure i oberta. Però el full de ruta no ha de ser mai cap presó. Si hi ha una pedra del riu que balla massa, hem de tenir l'habilitat de trobar-ne una altra de més segura. I, dissortadament, les pedres bones no són mai disposades en una filera recta. Saint-Exupéry mateix deia que 'caminant en línia recta no s'arriba pas gaire lluny'.


Algú em dirà que tota aquesta argumentació és per justificar renúncies que vindran. I li dic clarament que no. Que tan sols reivindico la combinació agosarada d'intel·ligència i caràcter. L'una sense l'altre no serveixen de res. Caldrà posar el peu damunt de pedres que trontollen si no en trobem de més estables, però caldrà ser conscients de la incertesa d'aquella passa. El coneixement del risc no ha de servir per a renunciar a l'aventura, sinó per a agafar l'embranzida que faci possible de superar l'adversitat. Arthur Schopenhauer ho expressava molt bé: 'No és la dificultat que impedeix d'atrevir-se; és de no atrevir-se que ve tota dificultat.'


Per això reivindico més els mapes de navegació que no els fulls de ruta. Un bon full de ruta és aquell que s'ha fet després d'un estudi acurat del mapa de navegació. És més útil de tenir la visió panoràmica que t'ofereix el mapa de navegació que no pas de seguir un full de ruta com un cavall amb aclucalls. Perquè quan l'atreviment prové de la inconsciència no és valentia, sinó temeritat. La valentia és al bell mig del fil que separa la por de la temeritat. Per dir-ho d'una altra manera: la valentia és la superació de la por, no pas l'absència de por. I és per això que hem de fer valer la intel·ligència i el caràcter.


Travessem el riu temptejant les pedres. Mirem d'albirar les més segures. De cap manera no deixem d'avançar. Si ens hem d'arriscar, arrisquem-nos. Si no tenim alternatives segures, fem una passa i estiguem atents a les conseqüències. I si ens falla una pedra, procurem haver assegurat l'altre peu. Tenim bons mapes de navegació del riu que volem travessar. Fem-los servir i siguem valents. Si volem atènyer l'altra riba, primer hem d'estar disposats a mullar-nos.

Editorial