L'hora de Laporta

M'imagine que Joan Laporta va viure ahir el dia més difícil des que és president del FC Barcelona. L'estadi va expressar el desencís, la ràbia, per una temporada que mai no hauria d'haver anat com ha anat, i una bona part de la tensió es va adreçar contra ell. Ara Joan Laporta té una tasca molt difícil al davant perquè és ara que ha d'acabar de demostrar que és un bon dirigent i un home capaç de concitar entusiasme. Té un any per fer-ho i s'ho juga tot. No solament en el pla esportiu, eh!

Dos anys sense títols i, sobretot, l'apatia, la desgana insultant i el desconcert dels jugadors han portat el club a aquesta situació difícil en què ara es troba. Tots sabem que, si les estrelles de l'equip hagueren volgut jugar tot l'any com en el primer quart d'hora d'ahir, o si hagueren jugat amb el delit que van traure contra el Manchester, les coses serien molt diferents. Però també sabem que, per damunt dels jugadors, hi ha una estructura, al capdamunt de la qual hi ha Joan Laporta, que no ha sabut evitar la degradació esportiva i humana de la plantilla. Segurament que han estat lents en la gestió de la crisi i segurament que uns quants canvis en profunditat, aquest estiu passat, haurien ajudat a evitar aquesta vergonyosa temporada. Però això no es va fer i ara no hi ha espai per a cap nova errada. Laporta s'ho juga tot a una sola carta.

Li pot eixir malament, però també li pot eixir bé. És en aquestes ocasions que els gran líders saben emergir i imposar-se. I, paradoxalment, Laporta té en aquesta crisi la seua gran oportunitat de l'esport i de la política, si vol. El canvi del club ha estat gran i positiu i, des d'una sensibilitat nacionalista o sobiranista, abans d'engegar-ho tot a rodar hauríem de reconèixer que mai no ens havíem sentit tan a pler amb el Barça institució, com ho hem estat aquestes temporades. I això cal anotar-ho, a la casella de Laporta, en la banda positiva, sense discussió.

Per això crec que, si és capaç de fer renàixer el Barça, si és capaç de controlar el club i si ens demostra que ell pot centrar-se també i evitar nous errors, aleshores tindrà un futur interessant i engrescador, no solament per al Barça, sinó també per al conjunt del país (si és que un dia vol dedicar-se a la política). El tindrà si ens demostra que sap aguantar la pressió dels moments difícils amb la mateixa facilitat i dignitat amb què ens féu somniar fa uns quants anys. Però, dissortadament, tot això, ho haurà de fer sense marge possible d'error.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet