Opinió

Maria Antònia Oliver

12.01.2007

Talaiots

Aquestes festes passades vaig voler visitar Ses Païsses, d'Artà, però no fou possible perquè els qui en tenen cura feien vacances. Vaig decidir, idò, anar a Capocorp Vell, que es troba a la marina de Llucmajor. Cada any faig una passada i m'atur a un talaiot o a un poblat talaiòtic per recordar els meus ancestres, els gegants.

Un talaiot és un monument megalític prehistòric de planta rodona o quadrada, de pedra seca, ciclòpia, que agafa el nom popular de talaia (els pagesos antics en deien talaiot, una mica despectivament, perquè eren grans torres plenes d'esbarzers que els feien nosa a l'hora de roturar la terra), i científicament s'ha adoptat aquest nom per anomenar la civilització indígena que hi havia a Mallorca i Menorca mil anys abans de la nostra era. A Menorca n'hi ha un munt (navetes, taules, etc.) que es poden visitar, uns més fàcilment que uns altres. A Mallorca també n'hi ha un munt, no tan fàcilment visitables perquè, o bé no són senyalitzats, o bé l'amo de la terra on hi ha un talaiot no t'hi deixa passar, o bé qui se'n cuida fa vacances en plenes festes de Nadal, o bé ningú no sap (o no vol saber) que allà hi ha unes pedres que poden ser un monument de la cultura talaiòtica. No hi ha, ni a Mallorca ni a Menorca, cap ruta talaiòtica. De no haver-hi, no hi ha ni diners per fer les excavacions pertinents ni interès institucional perquè hi siguin. Algun estiu s'han dedicat quatre duros a desembarassar una mica S'Hospitalet Vell, un poblat a prop de Manacor, o Capocorb, però els duros s'acaben i torna la desídia i el desconeixement.

M'agraden els talaiots, i tots els amics que he duit a veure'ls han quedat impressionats, i m'han creguda, encara que no sigui vera, quan els he dit que eren fets per gegants de l'antigor. I m'han dit: llàstima que els gegants d'ara només serveixin per fer blocs de pisos, adossats i autopistes.

Editorial