Opinió

 

<17/88>

Xavi Sarrià

12.09.2014

Seguir, seguir i seguir!

Ara fa uns quants anys vam escriure una cançó que volia homenatjar els milers de persones que mantenen la tenacitat i la constància com a bandera. Perquè sí: som un país de persones vives. Armat de cançons, he tingut la sort de comprovar-ho de cap a cap de la nostra geografia diversa i complexa, però unida per aquest sentiment compartit: l'esforç militant i anònim que ha persistit generació rere generació.


L'impuls popular és la força que històricament ens ha fet avançar. Mobilitzacions espectaculars com les d'ahir en són la mostra. Però també les lluites quotidianes que les fan possibles i que de vegades resulten invisibles, per bé que no menys eficaces. Descriminalitzar, normalitzar i transformar. Ja sabeu de què us parle. Arreu dels Països Catalans ha estat el compromís íntim de tantíssima gent allò que ha anat picant la pedra dels murs que ens encerclen. I és aquesta cultura de mobilització constant la que hem de preservar i multiplicar en el dies intensos i convulsos que vivim. 


Perquè avui, com als anys seixanta i setanta, protagonitzem un moment històric. I anem obrint escletxes ben grosses en el règim heretat de l'estafa de la transició. Com sempre, n'hi ha que miraran de pactar i reformar; i uns altres, retrocedir i reprimir. Però a tot el territori cada vegada hi ha més gent que ha perdut la por. Cada vegada hi ha més gent que és conscient que només lluitant tenim futur. I lluitar implica arriscar-se. Implica desobeir. Implica trencar per recuperar els nostres drets socials i nacionals. La memòria ens ho ensenya: la llibertat no es demana, es guanya lluitant. I per això ens cal persistir. I seguir, seguir i seguir. Dia a dia. Poble a poble. Sense abaratir cap somni pel camí.

Editorial