Opinió
-
De 1789 a 2014: els punts de no-retorn
Joan-Lluís Lluís
13.10.2014
-
Morir en mans d'una dona
Andreu Barnils
12.10.2014
-
Carta a Kobanê
Xavi Sarrià
10.10.2014
-
Trenta dies que faran tremolar Catalunya
Pere Cardús
09.10.2014
-
Confiança.SÍ - Confiança.NO
Marta Rojals
07.10.2014
-
S’ha acabat el temps del diàleg… que mai no ha existit
Oriol Izquierdo
06.10.2014
-
Dies de glòria i dies de fúria
Andreu Barnils
05.10.2014
-
Valencià en perill d’extinció
Xavi Sarrià
03.10.2014
-
Mirar el futur de cara i dir-li bon dia
Pere Cardús
02.10.2014
-
El desadoctrinador que ens desadoctrini...
Marta Rojals
30.09.2014
-
Defensors del sistema
Joan-Lluís Lluís
29.09.2014
-
Moltes gràcies, president
Andreu Barnils
28.09.2014
-
Tombarem el TIL
Xavi Sarrià
26.09.2014
Vicent Partal
08.03.2010
Orwell a València
Som en el 2010 i el govern valencià, la seua llarga mà, es permet el luxe de censurar una exposició de fotografies de premsa perquè hi ha fotografies que no li agraden. Els hem elegits en les urnes i és per això que encara tenim una democràcia. Però...
Però una bona democràcia, una democràcia sòlida i robusta, la millor de les democràcies, no és, simplement, l'exposició a les urnes, cada quatre anys. Una democràcia robusta és també un determinat comportament. És demostrar respecte a la discrepància. És el gust de les formes. És entendre i assumir que aquella gent a qui t'oposes avui un dia manarà. És el respecte als ciutadans, a tots, amb independència de què pensen i voten. És entendre que el govern, amb tot l'aparell, no és al servei de qui governa sinó al servei de tothom.
A València això no passa. Ho veiem cada dia i ho hem tornat a veure aquest cap de setmana amb la censura de l'exposició que la Unió de Periodistes Valencians havia preparat amb les millors fotografies publicades a la premsa l'any passat. També les del cas Gürtel, és clar. Aquestes que han fet que el govern la censurara, omplint de vergonya un museu que no se la mereixia.
Orwell ja va explicar que en temps d'indecència dir la veritat era un acte revolucionari. Deu ser per això...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











