Jordi Alzina: 'La credibilitat de Papandreu és baixíssima'

La crida a la convocatòria d'un referèndum aquesta setmana per part de Georgos Papandreu ha agafat la societat civil grega per sorpresa. La credibilitat de l'actual president és baixíssima entre el seu electorat, membres del partit i població en general, i la desorientació davant la seva proposta és total.

Després d'any i mig d'intervenció per part de la 'troika', el nivell de vida dels grecs ha baixat estrepitosament. La seva política econòmica de caràcter neoliberal ha afectat directament l'estat del benestar: hospitals sense els serveis més bàsics, disminució dels centres d'ensenyament i alumnes sense llibres per començar el curs, ajuntaments mancomunats, botigues que tanquen en cadena, augment de la indigència, dels suïcidis... en definitiva un llarg etcètera que fa bona la dita: 'És pitjor el remei que la malaltia'.

Unes mesures que no han estat exemptes de respostes al carrer, que des del 2010 ha comptat amb més d'una desena de vagues generals, amb morts inclosos. Un procés de conflictivitat social que ha tingut en el moviment dels indignats la seva màxima expressió, que ha interpel·lat directament la classe política (partitocràcia) i les seves pràctiques corruptes, que la darrera dècada també han beneficiat l'església ortodoxa i grans multinacionals com Siemens o Goldman Sachs.

Uns esdeveniments que no fan més que reforçar entre els ciutadans grecs la sensació de pertànyer a una entitat política a cavall entre orient i occident, amb una Europa a una banda que els exigeix més i més sacrificis, i a una altra el perillós veí turc, amb el qual encara queda pendent solucionar el conflicte xipriota.

Davant aquest context, la diada nacional de Grècia que se celebra cada 28 d'octubre, va convertir-se divendres passat, en un clam improvisat contra la classe dirigent del país. En un fet insòlit i impensable fa tan sols uns anys, les protestes davant les autoritats que des de les seves tarimes presidien les tradicionals desfilades de civils i militars van provocar, en més d'un cas, la intervenció policíaca, i que el festeig a la segona ciutat del país, Tessalònica, presidit pel president de la República i el ministre de Defensa, fos suspès. Un escàndol que mostra la separació evident entre els governants i els seus ciutadans, i que ajudaria a explicar la decisió del president Papandreu aquesta setmana, en el que podria ser, un intent a la desesperada per apaivagar el clima de confrontació que viu el país.

Jordi Alzina Iglesias, antropòleg resident a Grècia

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet