Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Vicent Partal
13.10.2009
País tacat
Avui és un dia clau per al president Camps. A les sis de la vesprada començarà una reunió a València que s'ha de tancar amb el cessament de Ricardo Costa. Costa és el número dos del president de la Generalitat al partit i al parlament; per tant, serà molt difícil que per al president siga avui un dia normal. Mes aviat tot indica que serà un dia que recordarà anys, possiblement com el dia en què el futur brillant que volia es va començar a esfumar, fosa com el sucre la barrera que el protegia...
Camps ha defensat a capa i espasa el seu entorn. Potser ho ha fet, en part, per lleialtat. Però no tinc el menor dubte que ho ha fet, principalment, perquè estava convençut que si obria la porta de les dimissions i dels cessaments ja no podria tancar-la i potser fins i tot hauria de dimitir ell, algun dia. La dimissió, el cessament o com en vulguem dir, de Costa implica reconèixer directament que les coses no són clares, que dins el PP hi ha negocis bruts i que es fan a les altures, que potser fins i tot hi ha un finançament irregular i que tal vegada, tal vegada, tot això que s'ha anat dient és veritat (per exemple que El Bigotes va entrar a sac al partit valencià precisament de la mà de l'actual president de la Generalitat).
Després de mesos i mesos negant amb vehemència tota acusació, discutint de manera aspra tota informació, amagant-se dels periodistes i evitant les preguntes, ara resulta que el paradís ideal i immaculat que el president ens volia vendre, als valencians, apareix tacat. Tan tacat que ha de sacrificar el seu número dos, ni més ni menys, el dandi de Castelló, el xiquet de la bandereta espanyola sempre enganxada al canell, el gran organitzador de festes i mítings. La cosa es torna interessant...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











